Governança iberoamericana o els somnis de Francisco Velázquez López

Rebo el segon llibre que publica a Veneçuela Francisco Velázquez López, Secretari General del CLAD, sota el títol Governança iberoamericana: per canviar l'administració pública . Em complau per moltes raons, a més del contingut del qual passarem revista més avançada, però fonamentalment perquè en el seu temps com a representant d'un organisme tan important com és el CLAD, Francisco, s'ha dedicat a contribuir que aquest ens intergovernamental es destaqui per la seva excel·lència professional, la seva contribució a les administracions publiques, sempre sota el signe que aquestes siguin eficients, no ideologitzades, adaptades als nous reptes com ara la tecnologia de la informació i ara el gran desafiament, la intel·ligència artificial. Per una altra art, aquest sevillà, politòleg, home de la burocràcia espanyola que va exercir una carrera dins de l'estat aconseguint importants càrrecs, va percebre des que va assumir la seva responsabilitat aquí a Caracas , amb la qualitat del diplomàtic i de l'acadèmic experimentat, entendre que el repte que li van atorgar els països membres de dirigir aquest organisme l'obligava a deixar empremta a la institució, treballar amb i per a tots els països membres independentment de les visions ideològiques dels seus governs, deixar coneixement i fer reflexions permanents amb l'acadèmia, els buròcrates i els intel·lectuals sobre les eines necessàries per a una burocràcia eficient, adaptable i fonamentalment respectuosa del ciutadà.

Els dos llibres que ha publicat aquí a Caracas, producte de la seva disciplinada ploma que per anys ha fet entregues cada quinze dies al diari El Nacional de Veneçuela , li va permetre amb una línia de pensament constant i reflexiva, amb estil propi, moltes vegades irònic i prudent per no dir sobre els desmadres en algunes administracions publiques del nostre continent i els qui en són els responsables. No dubta a reiterar la importància del respecte a lésser humà, sobretot en els canvis dadministració. Considera un error el mal costum als nostres països que cada vegada que canvia una administració escombrar els funcionaris com si no tinguessin experiència o dret a continuar contribuint amb el seu país.

Recordo, que sempre em deia per exemple, que com a director del CLAD, conseqüent amb els seus principis, no se li havia acudit acomiadar ningú per la senzilla raó de ser gent amb experiència i capacitats, a més, per ser ciutadans del país seu se'ls devia les consideracions, tota vegada, el seu lliurament a l'organisme i especialment en una època gens fàcil per exercir un càrrec, en un país en crisi, sumat a això la pandèmia que pertorbo la rutina i la manera de desenvolupar activitats. Velázquez, ressalt al CLAD, a molts països de la regió, amb una agenda intensa que donen mostra de l'aguda activitat i programació de la Institució. Ha fet servir els mitjans degudament, no per projectar-se, però si per destacar l'àrdua tasca desenvolupada amb el seu equip professional. FV és d?aquells personatges que no necessita el càrrec per lluir-se. Té la seva brillantor pròpia. Per això, si a més en alguna cosa cal reconèixer-ho és per la seva disciplina, producció intel·lectual i pel seu do de gent .

Descrit el personatge, ressaltem el seu pensament en aquest darrer lliurament de dues-centes pàgines, editat pel CLAD i amb un excel·lent prologó de Carles Ramió, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. L'autor ens afirma que sens dubte la Pandèmia va generar desconfiança en la ciutadania sobre la capacitat de resposta dels sistemes de salut. Febles i sense capacitat d'alertes primerenques davant de situacions d'aquesta naturalesa. L'autor és del corrent de pensament que considera que els estats petits cal enfortir-los, tenen poca capacitat per enfrontar conjuntures globals com ho va ser la Pandèmia del COVID. Ho afirma amb la premissa segons la qual, “estats febles és igual a serveis públics deficients”. D'altra banda, ressalta la idea descrita anteriorment en el sentit que la funció pública ha d'estar formada per professionals seleccionats per mèrit i capacitat. Les polítiques públiques han de ser d'estat i que transcendeixin. La transparència és desitjable i els polítics han dactuar en conseqüència. Afirma que la política dirigeix l'administració pública, però ha d'afavorir estructures permanents que executin les polítiques a través de professionals tècnicament preparats i sempre sota la cooperació entre polítics i alts funcionaris tècnics.

M'agrada aquesta frase segons la qual el millor tràmit és el que no existeix . És una clara al·lusió als països que motiven la tramitologia, que al final no és altra que la generació de corrupció i desconfiança. Ens narra al seu text sobre la innovació i l'administració virtual. En aquest sentit afirma que “l'aparició d'activitats innovadores i disruptives, així com l'extensió de les respostes asincròniques de les administracions públiques a la demanda ciutadana, fet que suposa un avanç colossal d'adaptació a la quarta revolució industrial”. Assenyala, igualment, que la intel·ligència artificial és una eina que canvia la naturalesa de la discrecionalitat humana dins de la burocràcia i la pròpia estructura burocràtica.

Entre tantes altres reflexions ens fa una crida per governs més orientats al ciutadà, més fonamentats en xarxes. Aspira a unes administracions públiques honestes, innovadores, transparents i eficients. Finalment, el professor Velásquez ens deixa pensament i visió. La governança a la nostra regió requereix aquesta línia de pensament. Aviat acabarà el seu mandat, però seguirem llegint i escoltant aquest senyor d'Espanya que va conèixer l'exili, que com afirma el prologuista és un templer acadèmic i guerrer, que “posseeix una sàvia i britànica ironia que és lubricant necessari i imprescindible perquè un reformista i innovador de l'àmbit públic pugui sobreviure”.

Pel que fa a aquest articulista, que he tingut la fortuna de la seva amistat, m'alegra que hagi estat conseqüent amb els països que li van donar una responsabilitat tan important com ha estat dirigir i innovar al CLAD, que l'empremta del seu talent la segueixi expressant en un mitjà tan sentit per a molts veneçolans com és l'El Nacional i que com a corol·lari de la seva amable dedicatòria al llibre en comento, on escriu, ”Per Oscar ,amic diplomàtic que m'ajudo a conèixer Veneçuela ia suportar la Pandèmia passejant per el parc de l'Est”, li reafirmo, que encara que la seva estimada Espanya ho espera, aquí a Veneçuela comptarà sempre amb la nostra amistat i afecte, així com el nostre agraïment per enaltir, amb el seu exemple, l'estirp del bon servidor públic.