Immigrants, perillosos o necessaris?

Amb el tancament dels ports italians a alguns vaixells on viatjaven immigrants i refugiats des de la riba sud de la Mediterrània, Espanya ha passat a ser l'entrada preferida per als traficants d'humans que es traslladen a Europa. Com no podia ser menys, la lloable decisió del govern Sánchez d'acollir a València als 629 nàufrags del vaixell 'Aquarius', salvats de les aigües del Canal de Sicília quan es dirigien a Itàlia, no ha fet sinó que s'acreixés l'interès dels traficants per les vies d'accés espanyoles.

Ara se sap que el 38% de la immigració que arriba a Europa des del Mediterrani occidental entra per Espanya i que uns 22.000 immigrants van accedir en pastera a les costes espanyoles en els últims set mesos, una quantitat tres vegades més gran que en el mateix període de l' any passat i que ja supera en 5000 persones als arribats al país transalpí.

En l'última reunió de caps d'Estat i de govern de la Unió Europea les dues grans iniciatives per canalitzar el debat migratori van ser rebudes amb poc entusiasme. Es tractava d'establir centres controlats en territori europeu per avaluar si els immigrants nouvinguts tenen o no dret a l'asil i de plataformes exteriors a l'espai UE. El resultat de la reunió va ser poc concloent i a finals d'agost hi haurà una nova trobada per discutir aspectes en detall d'aquestes propostes. En l'interval arriben a les costes espanyoles un creixent nombre d'immigrants per als quals les autoritats públiques trobes dificultats materials per tal de facilitar-los allotjament i atenció humanitària.

A Espanya no s'ha assolit el nivell d'alarma social existent a Itàlia respecte a la immigració.

Ja en les últimes eleccions generals transalpines bona part del debat entre els partits va estar condicionat per l'assumpte de la immigració. Avui dia l'estrella rutilant de Matteo Salvini, ministre de l'Interior italià, líder de la Lliga (denominació a la qual se li ha podat l'apel·latiu del Nord), i veritable 'pes pesat' al govern de coalició format amb el Moviment 5 Estrelles de Luigi di Maio, recorda dia sí i dia no que Itàlia està saturada de refugiats i immigrants.

AGRESSIONS A ITÀLIA

Lluny de calmar-el debat a Itàlia s'enverina amb incidents d'odi racial com l'episodi dels trets a un immigrant negre, l'agressió a una esportista italiana de color, o amb acusacions pujades de to respecte a les causes de la criminalitat o la prostitució . Les acusacions d'alguns polítics i opinadors mediàtics al país on va sorgir històricament el feixisme són preocupants. Però precisament allà sorgeixen noves iniciatives per a la gestió de la immigració. La periodista i reportera Milena Gabanelli insisteix des de fa temps en la conveniència que s'organitzés metòdica i racionalment l'acollida als immigrants en sòl transalpí. Amb aquesta finalitat, i a més de les tasques de registre i sistematització, proposava la reutilització de velles casernes i altres residències inutilitzades per oferir no només una estada digna i normalitzada als immigrants, sinó serveis d'instrucció entre els quals s'incloïen l'ensenyament de la llengua del país de la seva destinació final. Cal recordar que ara la Comissió Europea proposa el pagament de 6000 euros per cada per migrant acollit per als països fora de la UE que acceptessin voluntàriament assumir la gestió dels nouvinguts.

GESTIÓ A ESPANYA

Pel que fa a Espanya, no hauríem de preparar-nos per fer nosaltres aquí, també amb diners comunitaris, les tasques d'acollida i integració de les persones que arriben i seguiran arribant a les nostres costes? Sent el tercer país del món en nombre de turistes, el nostre 'saber fer' en la gestió dels clients hauria de ser un actiu aprofitable.

La nostra contribució per fer entendre als refugiats i immigrants que també tenen obligacions que complir a Espanya i respecte als seus eventuals països d'asil, aportaria un valor afegit a la solució mancomunada europea.

Tot això redundaria en l'acceptació per part dels ciutadans europeus d'una política que millorés la seva vida quotidiana i legitimés a la pròpia Unió Europea.

El discurs del perill que comporta la immigració és un recurs populista que els partits antieuropeus segueixen atiant amb insistència i amb no pocs rèdits electorals com, per exemple, els països centreeuropeus del grup Visegrad (Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia). A Espanya l'assumpte comença a 'interessar' a partits i diferents actors socials. Un nombre creixent de gacetilleros polítics avisen que el tema pot convertir-se en una poderosa arma llancívola electoral com ha succeït a Itàlia. Pocs incideixen en la veritat incontrovertible que Europa necessita els immigrants. El model socioeconòmic europeu necessita de la seva contribució en forma de treball, de cotitzacions socials i d'impostos per mantenir vius els sistemes de protecció social al Vell Continent.

Amb l'envelliment poblacional, i el declivi demogràfic a tot Europa, només els immigrants podrien aportar sang nova per assegurar la viabilitat del nostre model social europeu, assetjat pels sistemes alternatius de 'neoesclavisme' dels països emergents i de la re-mercantilització individual anglonorteamericana. Com ja van assenyalar en 2011 els meus col·legues Francisco Javier Moreno i María Bruquetas en el seu estudi sobre immigració i Estat del Benestar a Espanya, donada la previsible evolució demogràfica, es faria necessària l'arribada de milions d'immigrants per a 2030, per tal de mantenir els equilibris socioeconòmics a Europa. En el cas espanyol, els naixements amb prou feines compensarien les defuncions i es calcula que es necessitarien almenys set milions d'immigrants perquè la taxa de dependència entre passius i productius es mantingués en una ràtio òptim.

La cruïlla de la immigració per a Europa es converteix en un assumpte estructural sobre el qual no cal aprofitar-se políticament des de posicions parafeixistes o ingènuament 'bonistes'.

Cal superar els enfocaments a curt termini que només persegueixen solucions temporals per sortir del pas.

Pel que fa als més amplis efectes de la immigració en el Vell Continent, no oblidem que la xifra ja considerada com insuportable per xenòfobs i intolerants europeus (al voltant d'1 milió i mig en els dos últims anys), empal·lideix en contrastar-la amb càlculs recents que estimen en 30 milions els migrants preparats per emigrar a Europa des de països en guerra o en molt males situacions econòmiques: hem d'esperar un nou rapte d'Europa pels déus omnipotents?