Mascarell, Puigdemont i la "revolució" independentista

Carles Puigdemont i Ferran Mascarell (Europa Press)

Mascarell és des finals del segle XIX una pedania emmurallada del municipi castellonenc de Nules, encara que la seva història ve de lluny ... Alguns la consideren un lloc únic que cal visitar, almenys una vegada a la vida.

Mascarell, segons la seva traducció etimològica de l'àrab ve a significar "campament". La població va néixer amb l'expulsió de la població musulmana de Borriana per part de Jaume I ... Però no vull parlar d'aquesta pedania valenciana, sinó del Mascarell, Ferran, el polític de 67 anys que no es resigna a estar a segona o tercera línia. Aquests llocs no han nascut per a ell, un "intel·lectual" de primera que aspirava a ser alcalde de Barcelona, sense passar per les primàries del PSC que havien decretat els capitostos socialistes. El que li va costar que aquesta aspiració passés al calaix dels somnis. Mai ha deixat de pensar en la plaça de Sant Jaume.

De comunista convençut, la seva "evolució" ideològica el va portar al si del PSC, on ha ocupat llocs de responsabilitat, ben remunerats per cert. Quan va apreciar que la bona estrella dels sociates s'havia anat a l'UCI, va decidir retirar-se al seu palau d'hivern anomenat RBA, per encarregar-se del sector audiovisual. Un projecte engrescador que no va arribar a bon port.

Paral·lelament seguia els seus contactes polítics. Per a la CDC de Mas, el segell sociata era marca. Així, va recollir a uns quants "nàufrags" amb pedigrí. Entre ells Mascarell que va veure la llum, quan Mas li va oferir ser conseller en el seu Govern. Era tornar a estar a la primera línia i de pas refregar-los-hi per la cara als seus excompanys.

La lleialtat no és una de les virtuts o principis del "dandi" de cabells platejats i ambicions il·limitades, i si no que l'hi preguntin a Pepe Subirós, entre d'altres "amics". Així que, quan Mas va deixar de ser president per imperatiu de la CUP, Mascarell va ser nomenat delegat de la Generalitat a Madrid a petició de l'expresident En aquesta època, amb la pèrdua de poder de Mas, el polític multiideológic es va acostar a Puigdemont que , en principi, havia de ser el futur, és a dir, el seu proveïdor de càrrecs institucionals. Així que va tornar a donar-se un cop al cap, o a la cartera? i es va tornar més independentista que el seu cap,el fugit. El canvi de cromos no va agradar al seu mentor Artur. Però ell, com l'independentisme, té plasmat seu full de ruta.

En contacte directe amb l'estratega Puigdemont, decideix donar un cop de timó ordenat per aquest i vol fer una candidatura "unitària" de l'independentisme encapçalada per ell mateix, només faltaria. No li importa ser l'instrument del fugit per tal de ser l'aspirant a alcalde de Barcelona, sense passar per primàries, quan en el PDeCAT si les han fet i Neus Munté ha estat l'escollida per concórrer a les municipals. No ha tingut por de les primàries, és demòcrata. Aquesta petita dada tant li fa al reconvertit independentista. De fet sempre ha practicat aquest joc, però per darrere. Ara no li queda altre remei, l'hi exigeixen, de donar la cara.

Diuen que la política, no serà l'ambició personal? Fa estranys companys de llit. Res més cert. La pregunta és, s'en sortirà amb la seva Mascarell? Doncs tot dependrà de com quedi de tocat el nou Maquiavel en el judici que arribarà amb la caiguda de les fulles. De tota manera, al final una traïció es paga amb una altra.