Veneçuela: la fi de la il·lusió

No ha passat un mes des de l'anunci i posada en funcionament del paquet de mesures econòmiques (gràcies a l'assessoria del Partit Podem d'Espanya i de la intel·ligència russa i cubana), juntament amb les quals el govern ens va fer la promesa que, en noranta dies, tot tornaria a ser un "mar de felicitats". Hauríem diners a munt per cobrir les necessitats d'alimentació, salut i serveis per a les nostres famílies i recuperaríem la producció i la prosperitat; tot això, enmig d'una descomunal crisi d'hiperinflació, potser la més gran del món.

Aquestes promeses, no obstant això vingudes d'un govern que s'ha caracteritzat per l'engany i la manipulació mediàtica, van calar profund en la ment de molta gent, especialment els més pobres.

No obstant això, en tot just dues setmanes, ens hem començat a topar amb la idea de "la fi de la il·lusió".

Ara ens assabentem que l'anomenat "salari mínim" taxat en 1.800 bolívars sobirans (uns 180 milions dels bolívars anteriors), inclou alguns dels "bons" que abans es pagaven addicionalment, com és el "bo d'alimentació" i el promès "bo de guerra". Això val també per als pensionats.

També se'ns ha informat que les remeses enviades des de l'exterior, només podran ser canviades en unes Cases de Canvi que el govern crearà a aquest efecte. Aquesta acció deixa sense efecte la derogatòria de la Llei de Il·lícites Canviaris que penalitzava les transaccions amb divises i ens anuncia que serà delicte canviar divises fora d'aquest sistema creat ad hoc.

Una altra sorpresa del paquet, és que ara és obligatori declarar cada viatge a l'exterior que es faci, sota pena de que els nostres comptes en bolívars siguin bloquejades per al seu ús des de fora del país.

Per la seva banda, als integrants de la Força Armada Bolivariana se l'ha informat ja que l'ajust del sou a la nova base salarial ... "és inviable ... i va a ser reestructurat". No tinc dubtes sobre que el mateix argument serà utilitzat per justificar l'incompliment dels ajustos de sous i salaris als mestres, educadors, treballadors i obrers d'escoles i universitats.

Mentrestant, moltes indústries i comerços privats anuncien el tancament de les seves portes, en vista de la impossibilitat d'atendre l'increment salarial, la reducció compulsiva dels preus de venda dels productes bàsics, l'absència de matèries primeres i les amenaces de presó per els propietaris que no acatin les mesures. El mateix està passant amb els mitjans de comunicació impresos. Uns deu diaris a tot el país així els han informat, a causa del augment dels costos ia l'escassetat de paper i tinta.

Així mateix, les deficiències en els serveis públics es fan evidents. El subministrament d'aigua s'ha reduït a un dia per setmana en gairebé tot el país, encara que hi ha extenses zones amb racionaments fins de quinze dies. L'energia elèctrica falla ara amb més freqüències i ciutats importants, com Maracaibo, a Zulia, tenen ja setmanes sense electricitat. Alhora, la pràctica delictiva de robar els cables d'electricitat i telèfon (pel coure que contenen), que abans es restringia a les vies (carrers i autopistes) i institucions públiques (com les universitats), s'ha estès a les àrees residencials, deixant sense servei telefònic i d'internet a un creixent nombre d'habitatges.

La seguretat alimentària (la disponibilitat oportuna d'aliments en quantitat i qualitat suficients) és avui un mite, per no parlar de la sobirania alimentària, ja que estem important més del 70% del que consumim. El mateix passa amb els medicaments, especialment aquells destinats a atendre malalties cròniques (càncer, sida, diabetis, hipertensió i malalties nervioses) així com amb els productes de neteja personal i neteja. Una situació similar existeix amb els recanvis, lubricants i additius per a vehicles automotors i recanvis per artefactes elèctrics comercials i domèstics.

Tampoc hi ha res per als centenars de milers de persones que avui estan penant per les inundacions en els estats llaneros (Apuri i Guárico) i a l'Estat Bolívar, per les crescudes dels rius, ni per als que observen amb dolor la devastació de la naturalesa a les conques altes d'on obtenim l'aigua o la de les conques de la Guaiana d'on s'extreuen els diamants i l'or que ara ens volen vendre a canvi de certificats bescanviables de dubtosa credibilitat.

Per descomptat, no apareixen per cap banda, els anuncis de les mesures per mitjà de les quals es reactivarà el potencial productiu nacional. Res respecte a l'agricultura i la cria animal avui depauperada; res respecte al parc industrial tancat o treballant a mitja màquina. Això sí, presó i tancament dels seus negocis, per als comerciants que no acatin la resolució sobre els nous preus.

En fi, es va acabar la lluna de mel!