Eladio Jareño, director de TVE, per què no dimiteixes?

Aquest dilluns RTVE presentava la seva nova temporada d'informatius de l'etapa "transitòria" de Rosa María Mateo. Sota el lema 'la força del periodisme', els canvis han estat importants al capdavant dels informatius. L'excepció és Ana Blanco que han passat de presentar l'informatiu del vespre, al telenotícies del migdia.

La presentació ha vingut precedida de protestes de professionals pels canvis, als quals alguns han considerat com una caça de bruixes. Begoña Alegria, la flamant cap d'informatius una de les periodistes més guerreres en les protestes contra el PP per la manipulació informativa, segons ella es realitzava a TVE, ha declarat que el seu objectiu és fer uns informatius independents en què tots els ciutadans es sentin "representats". Se li ha oblidat dir, amb permís de Podemos.

A ningú se li escapa que els canvis en la TVE que s'han produït al llarg de la seva història, en l'etapa democràtica, van estretament lligats al partit que governa. En el cas que ens ocupa, compta a més amb la "influència" del partit que li dóna suport al PSOE perquè pugui governar, és a dir Podem.

El trist de l'assumpte és que, al final del que es tracta és de controlar una eina tan important com els informatius, i ho fan tots els partits polítics que arriben al poder.

Res millor per a això que col·locar els periodistes afins, que solen ser els més demòcrates del món. S'està veient contínuament. No és d'ara. Professionalitat i imparcialitat? Això es queda per a la teoria, els llibres d'estil i l'ètica mal entesa.

No creguin que els sociates&podemitas s'han raspallat a tots, no. Sorprenentment, el director de la TVE, Eladio Jareño segueix sent el que ocupa la butaca del despatx a la porta del qual tenen el cartell que diu director. Jareño, com l'oli en l'aigua, sempre flota. Cal recordar que a aquest director el va col·locar en el seu dia PP. Venia de ser director de TVE a Catalunya, previ pas pel PPC, on va exercir de cap de gabinet premsa, assistent personal i protocol d'Alicia Sánchez Camacho, a la qual va cuidar bé, i mai es va oblidar de si mateix, -perquè la caritat cristiana comença per un mateix-, per seguir pujant esglaons professionals. Va arribar a Madrid, amb aquest estil amable, hipòcrita?, amb el que s'embolica. Aquí ha estat fent un bon servei als qui li van triar, bona feina per al PP? No, bona feina per les seves pretensions, que no són poques.

Eladio Jareño està assistint impertèrrit com s'estan carregant a tot el personal que ell havia nomenat, però el tema no va amb ell. Mira a una altra banda, s'empassa i el seu silenci és molt clarificador.

No vol perdre el seu despatx, el seu sou i totes les prebendes que això comporta. No és precisament un Quixot, però cal reconèixer algunes virtuts: capacitat adaptativa als qui manen i dir a tots els que li vulguin sentir, encara que ja no s'ho creguin, que no tenen res a veure amb el partit que l'ha col·locat en el lloc. El és un professional independent que es deu a l'objectivitat informativa. Així ho diu i es queda amb aquesta cara de no haver trencat un plat en la seva vida.

El correcte seria que Eladio Jareño dimitís, s'anés a casa, tingués cura dels seus ossos que els té fastiguejats, se solidaritzés amb els seus companys "caçats" com bruixes i donés exemple de coherència, solidaritat i agraïment cap a aquells que li van donar l'oportunitat de estar aquests anys cobrant un magnífic sòl. La dignitat, que no l'orgull, és uns dels valors que les persones no haurien de desprendre mai.