Al President per delegació Quim Torra i Pla l'han molestat, i molt, alguns dels missatges que sobre l'independentisme, els seus líders, i en essència, sobre els successos que han envoltat el Procés que els jutges han abocat en un circuit privat, i per això, en "l'enèsim discurs institucional" que ha protagonitzat, li ha demanat a Sánchez que li fiqui mà a Ses Senyories mitjançant el fiscal general de l'Estat i al món mundial que denigri la Espanya perquè aquesta Justícia espanyola no és democràtica.
Un, que no és ingenu, ni tampoc jove -defectes que ja no són possibles de corregir- s'esperava en una data com la d'avui, aniversari dels fets esdevinguts davant de la Conselleria d'Oriol Junqueras a Barcelona -ja saben, aquells en els que Sànchez i Cuixart trepitjar el sostre d'una patrulla de la Guàrdia Civil mentre s'enardien als seus seguidors, i una secretària judicial fugia pels teulades- doncs bé, com els explicava, avui, precisament avui, Torra ha reiniciat una ofensiva, per terra , mar i aire, per intentar que el Govern socialista, perdonin la paraula, "es acolloniment" i acudeixi a tota velocitat a ficar-se al bassal de la inducció als magistrats del Suprem perquè jutgin "contra l'instructor i la instrucció" i modifiquin una possible sentència que els mateixos imputats han dit que serà molt dura i exemplaritzant. Una cosa que cap sabem, però sí que molts pensem que cal acatar.
Com aquest polític mediocre treballa per mandat de Puigdemont, segons ha destacat en diverses ocasions, no sabem si el seu discurs d'avui se l'ha dictat el cap fugit a primeres hores del matí, o ho ha fet perquè ha dormit malament i la ressaca nocturna li ha fet oblidar que avui, precisament avui, no tocava parlar de correus de jutges sinó dels "fets de la Rambla de Catalunya" d'inoblidable record, que aquesta mateixa tarda tindran la seva continuïtat en la ja convocada manifestació indepe. La veritat és que la dialèctica més carrinclona i groller ha tornat al país de Josep Pla obrint, com ja esperàvem, de bat a bat la porta a una tardor de bronques i incomptables discursos institucionals.
Per cert, a mi em sembla que els jutges, com els polítics i fins als periodistes, tenen dret a "dir-se" en els seus fòrums privats el que humanament els sembli convenient. El que no és de rebut és que "aquesta desitjada privacitat" que abans de l'arribada de les xarxes si existia, ara sigui un conte de les mil i una nits que només beneficia els que més coses han de callar.
Escriu el teu comentari