​….I un 2022 per posar-se a tremolar

Com bé ha titulat la directora d'aquest diari, l'any 2021 ens ha portat tantes desgràcies, que val la pena que l'oblidem aviat i només el mantinguem al “núvol” com a període infame per a la societat espanyola, per les desgràcies col·lectives que ha causat i que tots hem hagut de suportar. Són tants els factors que s'han unit per causar tant de mal social i individual, que resulta difícil atribuir a un sol la causa principal, encara que cadascun de nosaltres segurament dirigiríem la nostra ira cap a algun culpable concret i segurament tots tindríem raó. I és clar, amb aquest panorama, no ens val la pena perdre el temps discutint les altres amb els uns, i viceversa. Passa com quan els nostres pares polítics van voler instaurar la Democràcia partint dels Principis Fonamentals del Moviment de l'atroç Dictadura.

Aleshores què es pot fer per intentar tirar endavant l'any que comença? Doncs mirin, no sé bé què dir-los, perquè el que ens ve a sobre és un XXL tan enorme que ningú no és capaç de fer quadrar aquest cercle en què ens hem ficat. Som un país en clara involució que patirà en els propers 12 mesos la pitjor decisió de la seva història, i el que és pitjor amb uns dirigents polítics i sindicals incomparables als Adolfo Suarez, Felipe González, Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Nicolas Redondo, Marcelino Camacho, etcètera, etcètera i que tenint-ho bastant pitjor van ser capaços d'enfrontar-se a l'atroç inflació de llavors negociar i signar els històrics Pactes de la Moncloa. En aquests, tots van perdre una mica de la seva capital partidista i ideològic, però vistos ara per la història van aconseguir amb les seves renúncies personals l'èxit més gran de les seves respectives carreres. Salvar el país i iniciar així la sortida d'un túnel econòmic tan tenebrós i inquietant com ho ha estat la Covid o el volcà de La Palma, que encara ens continuen inquietant.

A mi, personalment em preocupa molt la manca de qualitat democràtica que patim, no només per les males decisions que pren un govern enamorat perdudament del seu President, sinó també per la cintura democràtica molt escassa de l'oposició que no sap pactar en nom del bé comú, encara que li resulti dolorós, com ja n'han fet exemplarment Patronal i Sindicats.

Si el 2022 serà l'any de la inflació galopant i els que ens dirigeixen continuen ficats al seu laberint, poseu-vos a tremolar, perquè d'aquesta no sortim per falta de matèria grisa de la nostra classe dirigent que segueix pensant que convocant eleccions cada sis mesos o repartint entre els amics els Pressupostos Generals d'Estat es pot arribar a salvar la desfeta que ens ve a sobre i que només ells saben el que li convé al país. Déu meu!, però que hem fet per merèixer aquest càstig?