Discurs fallit

Ha estat un discurs fallit, perquè l'audiència present al pati de Butaques del Liceu no necessitava ser convençuda pel president del Govern d'Espanya que Catalunya el que necessita és trobar-se a si mateixa en aquests moments de la història en què canviar el rumb i pactar el futur es fa imprescindible si és que volem tenir un futur mitjanament pacífic i de progrés. Són tantes les pedres que supremacitistes i salvadors de la pàtria estan posant en el camí que, ara mateix, se'ns fa difícil mirar amb optimisme el temps dels post-indults que sentint com a necessaris per a una part molt important de l'electorat, res ens indica que, un cop concedits, serveixin per a alguna cosa, ja que les posicions de les dues parts enfrontades entre si no es van a reconciliar i molt menys deixar-nos viure en pau els pròxims dos anys.

El president del Govern de l'Estat, Pedro Sánchez en el seu discurs al Liceu / @EP

Si va ser bona o malament la idea l'escenificació de Teatre del Liceu, ho sabrem aviat, perquè l'odi salvatge que els independentistes i també les hordes del PP li tenen al president de Govern, va escalfar tant a la gent, que ni desitjant aquesta anar-se'n de vacances i llevar-se les màscares, tot just van poder fer-ho en pau perquè molts d'una banda i altres tant de l'altre, intentaran amargar-nos la vida a gairebé tots amb eslògans que ens van a recordar aquells temps previs a la guerra civil del 36 en els quals l'odi va contaminar a les dues Espanyes perquè la llibertat d'altres presos catalans va fer enfadar a la dreta i va destruir la pau i l'assossec a tot Espanya.

Perquè es facin una idea aproximada de la qual ens espera, fixin-se en la duresa dels insults que els manifestants que es van concentrar davant del Liceu van proferir als patricis de la Societat civil catalana que havien anat a escoltar les propostes d'un Sánchez que volent semblar valent tan sols va trastejar la crossa per mostrar una esgarrapada, com dirien els bons taurins, però no per matar el toro, sinó per tornar-viu als corrals.

Com tothom sap, els constitucionals no podem anar al Liceu perquè ni vam heretar llotges ni tampoc podem permetre'ns aquest luxe amb el qual ara costa la llum i la gasolina. Algú havia d' haver dit al President i de pas recordar-li, que els vots que va rebre Illa no serveixen per a res als que aquí viuen i se'ls han lliurat generosament al PSOE hem vist com, un cop més, els perdedors electorals embrutaven els resultats mentint en assegurar que ara que són majoria i que amb els seus diputats fan el que els ve de gust, amb indults o sense, perquè així li convé a l'inquilí de la Moncloa.

O sigui, que com la Mare de Déu de Lourdes no faci un miracle, aquí no es posa d'acord ni Déu.