Maragall, Mascarell i la presa de pèl de les primàries

Un dels objectius, hi ha més, dels partits independentistes és fer-se amb l'alcaldia de Barcelona, en els comicis que tindran lloc al maig de l'any que ve. La marca Barcelona és coneguda arreu del món i seria el colofó, la punta de llança de la seva estratègia per arribar a internacionalitzar el Procés. Una arma importantíssima internacionalment i un perill a les mans.

La plaça de Sant Jaume, on es troben les seus de la Generalitat i l'Ajuntament, no es mirarien de front, rivalitats incloses, si no, com ja va succeir en l'etapa Trias, ho farien al costat una de l'altra, o el que és el mateix, l'Ajuntament estaria subordinat a la primera institució de Catalunya, a més de fer de banca per a la Generalitat.

La candidatura de l'exprimer ministre francès Manuel Valls a l'alcaldia de Barcelona, en un principi com a aposta de Ciutadans, ja es veurà com es presenta i qui formarà part de la seva candidatura, ha fet remoure els fonaments de l'independentisme que el veuen com un perill. Sobretot entre la burgesia catalana, i una bona part dels empresaris, alguns dels quals se senten orfes pel canvi ideològic de 360 graus de l'antiga CDC.

Valls és un polític amb experiència i idees clares i no dubta a prendre decisions. Això és el que esperen d'ell. Ofereix tranquil·litat i pensen que pot canviar el rumb i la imatge de Barcelona, tan deteriorada en els últims temps.

Davant aquesta situació de perill, ERC, ha decidir, tal vegada Junqueras? que el candidat Bosch, actual regidor al consistori barceloní, ha de cedir el seu lloc a un cognom il·lustre, que tots recorden amb afecte; Maragall; Ernest, l'actual conseller d'exteriors de la Generalitat. Un home que està donant molt de joc al Govern, amb el fet de reobrir d'ambaixades i les seves declaracions incendiàries que tant agraden als seus protectors. Havia de guanyar-se la credibilitat, com el convers per netejar la seva imatge anterior de sociata de tota la vida. Bosch, que ha fet una bona feina ia més ha guanyat les primàries del seu partit ha estat generós en"renunciar" a presentar-se ¿canvi de cromos amb Maragall ?, ja es veurà.

Amb aquest panorama, és més que probable que Neus Munté que no compta amb el suport de Puigdemont, "renunciï" també a ser cap de llista del P De Cat, tot i haver estat triada a les primàries. Mascarell, un altre exsocialista podria ser el número u de la candidatura. Portava treballant el tema fa ja molt de temps. Ara, amb la irrupció del tete Maragall, el seu somni està més a prop de complir-se.

Tres exsocialistes pugnen per l'alcaldia de Barcelona, en una lluita dura i sense complexos. Aquests mesos que queden seran molt, però que molt interessants i gens avorrits.

La qüestió que es planteja és que dos partits que han celebrat primàries per elegir els seus caps de llista en un exercici de democràcia participativa de les seves bases, per què, ara, es passen per la galleda de les escombraries aquestes decisions? Quina credibilitat tindran ara les cúpules dels partits ?, ja en tenien poca i ara molt menys. La dictadura i la 'dedocracia' segueixen sent, per desgràcia, la inspiració dels màxims dirigents dels partits. Molta democràcia, molta transparència, però al final "qui és amo, no manen els mariners".