Un corredor que posa en valor l'Espanya perifèrica

Ha estat realment impressionant veure tanta gent important omplint el saló noble del Palau de Congressos de Catalunya per mostrar el seu suport i empenta definitiva a al projecte inconclús del Corredor Mediterrani. Mai ningú havia aconseguit semblant gesta, i valencians, catalans, murcians i andalusos per fi ho han aconseguit.

El Ministre de Foment se li veia tan aclaparat per veure's envoltat de tant poder econòmic i empresarial que ha decidit carregar-se l'Espanya radial i lliurar el poder del transport de mercaderies a aquest altre país perifèric, que necessita sortir-se del jou madrileny per seguir progressant.

El que hem vist ja supera l'interès dels convocants, ja que altres autonomies com Galícia, Astúries i la veïna nació portuguesa ja s'han tret el cap als mitjans i discuteixen aferrissadament les rutes que han de seguir per vies d'ample internacional seus propis corredors que han de portar les seves exportacions a Europa sense haver de passar per Madrid.

És un temps nou i un model d'Estat que descentralitza i, sobretot, ens iguala més a tots els ciutadans.

Només un alabardero de la claca de Puigdemont va faltar a aquesta cita amb la història: Joaquim «Quim» Torra Pla, President de la Generalitat qui, segurament, la nit anterior, es va adormir, un cop més, llegint les gestes dels germans Badia i voler desaparèixer deixant plantats als seus i els que van venir de fora.

Ha estat una pena, com bé va dir el president de la Comunitat València Ximo Puig, que sí que va saber estar al costat dels seus col·legues presidents i empresaris. Que tots els territoris de l'Estat espanyol siguin pròspers i competitius no li interessa, ni a centralistes ni a independentistes, perquè desenganxa el poder real del passat per a lliurar als que sí que saben el que cal fer amb un Estat federal i una societat que aprofita la seva diversitat per crear una identitat nova i solidària.