La profecia del diputat Rufianías

El profeta Samuel està considerat en el Talmud com el més gran dels profetes d'Israel, del mateix nivell que Moisès. Samuel més de proclamar rei Saül -el predecessor de David, al seu torn pare de Salomó-, era un semidéu per a tots els jueus de la seva època, i per descomptat per als seus descendents.

I com que a Catalunya està caient la del Senyor, i gairebé tots els dirigents independentistes consideren que els seus seguidors són el poble elegit que viatja cap a la independència promesa, m'he sentit obligat a recollir amb esperit bíblic cadascuna de les paraules que pronuncien aquells que pasturen algunes de les tribus secessionistes i, per descomptat, prendre-me-les de debò.

Per exemple el Diputat Rufián, que mai ens defrauda als periodistes per la seva admirable capacitat per col·locar-nos frases tremendes en els moments més oportuns. Aquest dimecres, quan vostès. Llegeixin els diaris, es trobaran amb l'última de les susdites, que més que un titular, és una autèntica profecia que el mateix Samuel signaria com a seva si fos català de Sitges: "Els ultimàtums els carrega el diable", li ha dit el d'Esquerra ni més ni menys que al Molt Honorable Torra després de l'envit parlamentari del president al líder socialista Pedro Sánchez.

A partir d'aquí, què volen que els digui. A mi em sembla que succeiran coses de caràcter històric que només el Profeta Rufianías -Permeti'm l'interessat que li digui així amb profunda admiració- sap, com diem els plumilles en exclusiu prime time.

Vaja, que El seu Senyoria ha passat de la dialèctica fàcil i corrosiva a l'estatus endevinatori que, en el món de la política, és un bagatge molt valuós i que al seu partit, ara mateix, li permetrà saber amb absoluta certesa si Ernest Maragall va a ser el proper alcalde de Barcelona, i si, com volem uns quants, Oriol Junqueras li posaran aviat al carrer.

Torra ho tens clar. Esquerra, a la callada, s'ha fet amb una arma temible: Un profeta. No crec jo que això, ni amb la gran intel·ligència de la mateixa Elsa Artadi, sigueu capaços de superar-lo.

Extasiat em quedo esperant els nous missatges del diví Rufianías. Això sí que no m'ho perdo.