Per què ensenyar filosofia als lampistes

Tots en major o menor mesura hem assumit i acceptat el discurs que regeix en l'actualitat sobre la necessitat d'una formació per a l'ocupabilitat, sobre l'imprescindible d'ensenyar a manejar tecnologia als més joves, o sobre la importància d'impulsar les vocacions anomenades STEM , és a dir, les relatives a les ciències, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques. L'últim que escoltem ara és que, en el futur, tothom ha de saber programar si vol accedir a una feina i que els nens i les nenes han d'aprendre a fer-ho a l'escola.

També donem per fet que en aquest "campi qui pugui" de món que ens ha tocat viure les humanitats són absolutament prescindibles a la formació i la cultura d'un habitant del segle XXI. Doncs bé, ja fa algun temps, el professor de filosofia Scott Samuelson va rebatre aquests arguments en un article que va publicar The Atlantic amb el suggerent títol de Why I Teach Plato to plumbers o Per què ensenyo Plató als lampistes.

La tesi bàsica que exposa el text és que aquest discurs de la formació útil i de l'educació per a l'ocupabilitat a les empreses té un rerefons marcadament classista. Les classes altes sempre han gaudit, i ho fan encara, d'una educació humanística que sol combinar, especialment a les universitats dels Estats Units, l'especialització professional amb una àmplia cultura intel·lectual, en literatura, història, filosofia o en les arts plàstiques.

Samuelson argumentava que aquest vernís intel·lectual que reben les classes benestants de la societat té la seva explicació en tres factors:

1. Perquè lliga amb el model d'oci dels privilegiats el gaudir d'aquells béns elevats de la raça humana: llegir a Aristòtil, escoltar simfonies de Beethoven, viatjar per Itàlia visitant obres d'art...

2. Perquè són persones destinades a liderar en la política i l'economia per dret de naixement i necessiten saber pensar per si mateixos (cosa que proporciona una cultura elevada), mentre que a les classes inferiors es les s'educa enfrontar-se a diverses situacions més o menys previstes.

3. Finalment, perquè sempre està l'impuls elitista d'abraçar la cultura per diferenciar-se de les classes inferiors incultes i previsibles.

Mentre que els rics proporcionen als seus fills una educació completa intel·lectualment impartida en centres escolars i universitats de luxe, que inclouen sense excepció els diferents camps del saber, elaboren un discurs que defensa l'educació per a les masses per enfrontar-se a un món global, és a dir, la gastada xerrameca de l'ocupabilitat, que no busca formar persones, sinó a força de treball.

Retallen el que poden els recursos de l'educació pública perquè, al capdavall, les classes baixes només necessiten formació per a convertir-se en factor de producció. Ens recorda Samuelson, a través d'una cita de Henry David Thoreau, el concepte que tenien els romans de l'educació:

"Sembla que hem oblidat que l'expressió 'una educació liberal' significava originalment per als romans la que mereixien els homes lliures; mentre que el aprendre sobre negocis i professions, que únicament serveix per guanyar-se la vida, era considerat com una cosa només destinat als esclaus."

Nota al marge: es diu que una part important dels fills dels empleats de les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley estudia a escoles sense ordinadors ni dispositius electrònics, i en canvi, ho fan amb paper, guix, llapis i materials bàsics com a úniques eines. La raó és que els seus pares -aquests que dissenyen a Google, Apple o Facebook la tecnologia que ens manté enganxats a les pantalles- consideren que l'ús d'ordinadors inhibeix el pensament creatiu, el moviment, la interacció humana i la capacitat d'atenció.

Estem creant esclaus per al sistema productiu amb l'excusa de la revolució digital? És l'aprendre a programar avui dia equivalent a aprendre a utilitzar un teler al Manchester de 1870?