La proposta de pressupostos del govern de Pedro Sánchez, com era d'esperar, no està sent un camí de roses, sinó tot el contrari, com era d'esperar, tot i que ja compta amb el beneplàcit de Podem, que s'ha convertit en el rei del mambo.
D'una banda, hi ha la oposició conjunta de PP i Ciutadans, que semblen, de moment, anar de la mà perquè hi ha un enemic comú a batre: el PSOE. De l'altra, es troba l'altre format pels independentistes catalans d'ERC i el PDeCAT que, apliquen allò de ¿com està el meu? El seu és una cosa molt senzilla: que el Govern central sol·liciti a la Fiscalia que retiri els càrrecs de rebel·lió i sedició que pesen sobre Oriol Junqueras i la resta dels presos del procés.
Petició que, com els discos sol·licitats en els programes de ràdio de fa unes dècades, no serà complaguda per raons òbvies. Separació de poders? Independència judicial? Aquest és un binomi que alguns volen que sigui flexible quan es puguin beneficiar d'això, però que no dubten a posar el crit al cel quan ho intenten utilitzar altres. És la llei de l'embut, com està manat. El poder s'ha d'exercir en benefici d'uns pocs i no de la majoria.
Com els partits independentistes estan utilitzant la moneda de canvi dels presos, els nervis han començat a fer efecte en el govern, i el seu soci sense cartera, Podemos, que a marxes forçades està fent de mediador amb ERC. D'aquí la seva pròxima visita i conversa sense límit de temps amb Junqueras a la presó. Aconseguirà convèncer el republicà que recolzi els comptes. Qui sap, perquè com sol ser habitual, mai s'explica el que realment es parla, sinó el que interessa declarar en aquest moment.
Els vots dels republicans no són suficients per aprovar-los. Es fa necessari que els diputats del PDeCAT diguin també que si. Aquesta és una altra baralla que estan lliurant, dins i fora del partit. Mentre una part del grup exconvergent, liderat per Carles Campuzano, està a favor de votar-los, l'altra part, la que domina Puigdemont, està radicalment en contra si no hi ha el canvi de cromos dels polítics presos.
Amb aquest panorama, si no tiren endavant els pressupostos ¿pròrroga dels mateixos que va fer el PP? És una mala cosa, el que portaria al president Sánchez a convocar eleccions, seria el normal.
Poden beneficiar els nous comicis al PSOE? Possiblement, perquè ha donat i als titulars del que vol fer. Una altra qüestió és si a altres els va a beneficiar l'avançament. Per descomptat, a aquest pas, en aquest país, pot ser que es doni la circumstància, si no hi posen remei, que cada any hi hagi eleccions.
Escriu el teu comentari