La jugada de Florentino Pérez a Lopetegui

La incògnita finalment s'ha aclarit aquest diumenge: el Barça sense Messi ha guanyat per 5-1 a un Reial Madrid sense Cristiano Ronaldo, en un partit que havia despertat un gran interès, com sempre succeeix en un derbi d'aquest tipus, però que en aquesta ocasió més encara si és possible per l'absència de les dues figures i la més que probable sortida del seu entrenador, Julen Lopetegui, la sentència la té guardada en el seu calaix fa ja uns dies el tot poderós Florentino Pérez, un president molt especial que a més fa d'entrenador, director esportiu, tècnic i tots els càrrecs que vulgui en un Reial Madrid que s'ha convertit en unipersonal.

L'arribada de Lopetegui a l'equip merengue es va fer envoltat de polèmica per la forma en què es va fer el fitxatge. Lopetegui era el seleccionador nacional i es trobava ja a Rússia, on la selecció espanyola participava en el mundial de futbol. Faltaven pocs dies quan una filtració interessada descobria el fitxatge del seleccionador espanyol com a entrenador del Reial Madrid per a aquesta temporada. Anunci que no va agradar en absolut al president de la Federació Espanyola de Futbol, que immediatament va cessar el protagonista d'una història surrealista i tramposa.

Florentino Pérez, amb la marxa de Zidane de forma inesperada, no trobava entrenador que volgués venir a entrenar el seu equip.

L'equip blanc no és el que era a causa de la intromissió permanent del seu president. Ell decideix els fitxatges i la marxa dels seus jugadors. Parla amb els mitjans de comunicació, i amb els mateixos jugadors. El seu intervencionisme exaspera. El personalisme i el tracte dèspota amb els entrenadors ha fet créixer una fama que en res beneficia un club amb tanta història. Es treu els entrenadors de sobre, especialment els espanyols, sense atendre a raons. La paciència no és precisament una de les seves virtuts.

El president del Madrid es va carregar de la nit al dia, sense donar-li cap oportunitat a Rafa Benítez, un excel·lent entrenador com ha demostrat amb altres equips. Amb Zidane, la cosa va anar diferent. Estava sentenciat feia temps, però va estar més àgil. Després de guanyar la seva tercera Champions en tres anys, en plena celebració i eufòria, el francès va anunciar per sorpresa, per a disgust de Florentino, que deixava el Reial Madrid.

Florentino és un empresari d'èxit, però és un president que no sap res de futbol, tot i els anys que porta presidint el Reial Madrid, al qual va accedir no pel seu amor al club, sinó com una bona fórmula de fer créixer els seus negocis particulars.

D'exemples n'hi ha uns quants. A tot Espanya tenen presència les seves empreses i fa negocis. Com a bon empresari no li importen les sigles dels partits. Va al que va i el seu màxim objectiu són els comptes de resultats de les seves empreses. El Reial Madrid, és una magnífica plataforma d'augmentar les mateixes. No té cap escrúpol a fer tot allò que li beneficiï. L'ètica, esportiva i empresarial, la deixa enganxada sota el seient que ocupa a la llotja del Bernabéu.

Pel que fa a Lopetegui, que manifestava en la seva presentació oficial com a míster del club blanc que era el seu segon dia més feliç de la seva vida, la mala jugada i la falta d'elegància amb la Selecció Espanyola i els seus aficionats s'han tornat en contra seu. Suposo que aquesta lliçó no la oblidarà en la seva vida. Al final, com diu el refrany "qui la fa la paga". Tan bé que hagués estat entrenant la Roja.