Brasil: una amarga derrota

Tal com es preveia, l'onada ultradretana va arribar a les costes tropicals de Brasil. El ultranacionalisme verd amarelo va entrar en societat en aquesta gran nació amb l'aclaparador triomf electoral de Jair Bolsonaro.

Recapitulem, el diumenge 7 d'octubre es va dur a terme la primera volta de l'elecció presidencial i parlamentària al Brasil. Els dos candidats que passen a la segona volta són: el líder ultranacionalista, Bolsonaro que arriba al 46% dels vots i el seu contenidor, Fernando Haddad aconsegueix el 29,3%. Al marge dels que passen al balotaje, aquesta primera volta si va portar una sorpresa política significativa.Los resultats van mostrar, tot i la sorprenent votació del candidat ultradretà Bolsonaro, la caiguda de dos partits del centre polític, els quals havien estat rellevants des del retorn a la democràcia, el Partit de la Social democràcia Brasilera (PSDB), de l'expresident Fernando Henrique Cardoso i el del Moviment Democràtic (MDB), de l'actual president de Brasil, Michel Témer.

Els resultats de l'segona volta del 28 d'octubre passat, li van donar un enorme suport electoral a Jair Bolsanaro per sobre a Fernando Haddad. Aquest últim no va aconseguir atraure el centre polític democràtic, perquè fossin part d'un bloc polític que pogués enfrontar amb èxit les tendències populistes protofascistoides que giren al voltant del recentment elegit president. Es va confirmar, tal com ho van preveure les enquestes -en aquest cas, si acertaron- que les millors opcions per arribar al Palau de Planalto, seu de l'executiu brasiler, les va tenir el candidat Bolsonaro. El resultat d'aquesta contesa electoral del diumenge 28 d'octubre va ser el següent: d'un univers electoral de 147 milions, van votar en aquesta volta 105 milions, la qual cosa va significar una abstenció del 28,7%, és a dir 42 milions, vots nuls i blancs 11 milions aproximadament. La votació del candidat Bolsonaro va ser de 57,7 milions, cosa que representa el 55% i per Haddad ho van fer 47 milions amb el 44,8%. Per cert, una diferència electoral notable.

BOLSONARO I LA REGIÓ

El triomf de Bolsonaro, segons l'opinió d'experts tant brasilers com llatinoamericans dóna inici a una era política d'incerteses, no tan sols per a la societat brasilera, sinó també per al conjunt dels països d'Amèrica del Sud. Ja en algunes declaracions del mateix president electe, com particularment del seu entorn polític fan preveure un gir de la tradicional política exterior d'aquest país, la qual li havia donat una importància significativa a la regió, sobretot sota els governs del PT. S'assenyala que estarà en qüestió, el futur de la integració de la regió ja que es presumeix que el govern futur de Bolsonaro, seguint l'estil i visió de "Amèrica First" de Trump, podria enarborar la bandera "Brasil Primer".

¿EL PT EN EL SEU LABERINT?

El PT, fundat en plena dictadura, al febrer de 1980, com a producte de diferents tendències polítiques i ideològiques de l'esquerra brasilera no tradicional, i amb una forta empremta del que es va denominar el "novo" sindicalisme. El principal líder del PT, sense cap dubte, ha estat el altre temps obrer metal·lúrgic de Sao Bernardo, Lula da Silva, el qual posteriorment va ser president del país entre el 2003 al 2011. El PT, en el seu moment considerat com un partit polític que venia a renovar la política ia l'esquerra del seu país era observat a Amèrica Llatina com un referent polític i social modern, més aviat allunyat de les ideologies i el quefer polític de les esquerres tradicionals de la regió. D'aquesta manera, la crisi actual, política, ideològica i ètica del PT és vista amb profunda preocupació pel progressisme i el socialisme democràtic llatinoamericà.

Tornant als resultats d'aquesta elecció un altre factor de rellevància, és el que té a veure amb el futur polític del PT i dels altres partits derrotats per l'efecte Bolsonaro. Ja ho assenyalàvem prèviament, l'anihilament del centre polític, del PSDB i el MDB i la incapacitat d'aquests de no haver estat una alternativa política van permetre aquesta irrupció del ultranacionalisme brasiler. Puix que, no tan sols és el PT el principal responsable d'aquest adveniment ultra conservador, nacionalista, xenòfob i misogin, tot això encarnat en Bolsonaro, sinó també hi ha altres responsabilitats polítiques que fins al moment no han estat assumides pels altres referents de la política brasilera.

REFLEXIONS PRELIMINARS

El que s'ha exposat, no ha de deixar de costat, la profunda autocrítica que el PT ha d'iniciar, analitzar àmpliament el seu pas pels governs que va encapçalar, els seus errors, així com també els seus èxits (1). Lula en algun moment ho feia present: "El PT vivia un moment de cansament". Els seus quadres "només pensen en càrrecs i llocs de treball, en ser reelegits. Ningú treballa gratis com abans ". El PT, en aquest sentit, aquesta a l'deu, no va reaccionar oportunament en els escàndols de corrupció del menselao i petrolao, la qual cosa va donar origen a la persecució de la justícia brasilera -en forma especial, per part del jutge moro- i això, des del punt de vista polític el demonitzar al PT al antilulismo i antipetismo li va donar un enorme rèdit polític electoral a Bolsonaro.

No obstant això, cal constatar, que si bé observem un declivi i càstig electoral del PT, aquest partit no ha desaparegut, té una votació pròpia d'un 29%, són la primera majoria a la Cambra de Diputats i conserven importants Estats federats, sobre tot al nord-est del país. És a dir, la flama de l'oposició democràtica al ultranacionalisme "tropical" no s'ha apagat, malgrat aquesta amarga derrota política del progressisme, i del retrocés democràtic de la societat brasilera.

1. Aquesta situació del PT eren ja tematitzats al congrés partidari de Bahí el 2015: veure: www.panoramical.eu/birregional/el-brasil-político-el-partido-de-los-trabajadores-pt-y-su -Congrés-de-bahia-per-jaime-insígnia / (9 de juliol 2015)