La nova Constitució veneçolana: la fi de la democràcia?

Quan el 1998 vaig participar com a membre de l'equip assessor de la Comissió d'Ambient de l'Assemblea Nacional Constituent, convocada pel mort president Chávez, estava convençut que havíem elaborat un text constitucional d'avançada i profundament democràtic, que avui és la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela (CRBV).

Pensava que estàvem posant les bases d'una república decent fundada en bones pràctiques polítiques, socials, econòmiques i culturals, capaç d'enfrontar amb èxit, els mals heretats.

La il·lusió va durar poc.

Uns anys després, el 2007, el president va convocar els veneçolans a un Referèndum Consultiu per modificar la CRBV i crear l'Estat Socialista de Veneçuela. La proposta inicial era modificar uns pocs articles, però després va acabar proposant el canvi de 69 d'ells.

La reacció de la gent va ser rotunda i la reforma constitucional es va rebutjar. Es va aconseguir així, la primera derrota electoral de Chávez.

El 2009 el govern va insistir a modificar la constitució, a través d'una esmena que permetria la reelecció indefinida del president, els governadors i els alcaldes. Aquesta esmena a la Carta Magna es va aprovar amb un marge molt estret.

Per a aquest moment, ja s'havia configurat un sistema electoral manipulable, amb el suport de l'Assemblea Nacional (el parlament veneçolà) - per a aquest moment dominat completament per l'oficialisme-, i amb la resta dels poders públics (Consell Electoral, Fiscalia General i Tribunal Suprem), totalment controlats pel partit de govern.

El tarannà dictatorial del govern es començava a posar en evidència.

Al 2017 el govern va tornar pels seus furs i va fer un pas ofensiu de gran envergadura. Va convocar unilateralment l'elecció d'una Assemblea Nacional Constituent (ANC), violant tot l'ordenament jurídic existent i el que estableix sobre això la pròpia CRBV, amb el propòsit de redactar una nova constitució.

L'elecció de la nova ANC, com molts saben, no només va ser il·legal i il·legítima, sinó que va estar plena de nombroses irregularitats: l'alteració de la base comicial, és a dir, qui i com es vota; sense observadors internacionals, sense testimonis de l'oposició; sense l'ús de la tinta indeleble que permetia saber qui va votar; amb un gran desplegament repressiu per part dels col·lectius bolivarians i, finalment, amb una campanya abusiva, on el govern va violentar totes les normes de decència.

Al final el CNE va anunciar que només havia votat el 41% dels electors, però totes les enquestes van indicar que la participació real va estar entre el 12 i el 18%.

Realment una elecció fraudulenta. Era d'esperar-se, llavors, que la comunitat nacional i internacional es negués a reconèixer-la.

No obstant això, l'ANC, malgrat el rebuig i les nombroses alteracions inconsultes en la seva composició inicial -molts dels seus membres són ara funcionaris públics, sense que se sàpiga com i per qui van ser substituïts- va continuar el seu procés d'elaboració d'una nova constitució per al país.

Recentment, fa tot just un mes, vam començar a assabentar-nos de l'abast de la proposta que es porten entre mans, encara que el govern nega sistemàticament que hi hagi un "esborrany" de la nova constitució, i que aquest procés pogués durar fins a cinc anys.

El primer escàndol va sorgir amb el rumor que canviarien el nom actual de la nostra nació pel de "República Socialista de Veneçuela". Quin canvi!

Després un document de més de 160 pàgines, que va circular no oficialment, ha indicat que es van crear 22 comissions de treball per redactar la nova constitució, els elements principals són:

La creació d'un Estat Comunal, és a dir, la substitució de l'estructura política actual per una amb vuit regions-províncies, en comptes dels 24 Estats actuals, cadascuna controlada per un Vice-president, les Comunes substituint als Municipis i els Consells Comunals en substitució de les Parròquies.

La limitació a: el dret a la propietat privada, la llibertat econòmica i els guanys, i la llibertat d'opinió.

El caràcter constitucional de "el control social" (una mena de eufemisme del "control per part de l'Estat" de totes les activitats públiques i privades de persones i institucions.

La penalització (conversió en delicte i prohibició) de les manifestacions i actes de protesta a llocs públics.

El caràcter constitucional del "delicte de terrorisme", sense que es defineixi clarament el terme "terrorisme", amb la qual cosa els límits d'interpretació queden a discreció del govern. Se senten així les bases per a la legitimació de la repressió en totes les seves formes.

L'eliminació dels sindicats obrers, els gremis professionals i les ONG, així com dels contractes Col·lectius que s'hagin signat.

L'eliminació de les institucions d'educació privada en tots els nivells educatius i de l'autonomia de les universitats públiques, avui adverses al govern.

La consagració constitucional d'una doctrina "antiimperialista" com a guia d'acció per a les Forces Armades.

Es tracta, sense dubte, d'un nou marc ideològic, al qual han contribuït de manera important, els anomenats "assessors polítics aliats" entre els quals es troben, a més del govern de Cuba, funcionaris del partit Podemos d'Espanya, alguns dels quals han treballat per al govern des del 2006 fins a la data.

Es tracta, també i més important, d'una severa "torsió de braç" al contracte social que la Constitució vigent significa per als veneçolans. D'allí el rebuig que aquesta proposta ha generat tant en l'àmbit nacional com internacional.

Per la seva banda, el govern insisteix a presentar la nova constitució en el mes de desembre d'aquest any o al començament del 2019, quan l'actual president prendrà possessió d'un nou mandat de 6 anys. Es desconeix si el nou text serà sotmès a aprovació popular en una votació universal, directa i secreta, com diu la llei, encara que alguns alts funcionaris han opinat que no seria necessari, doncs l'ANC té poders plens i il·limitats per aprovar-la.

Mentrestant, tot això passa enmig de la més gran crisi econòmica i social que hagi patit el nostre país, i per les dades disponibles, el propi continent i el món.

Estem, doncs, davant la possible fi de la Veneçuela que tots hem conegut; davant la fi de la democràcia.