Andalusia vota

M'he vingut a Antas, un petit municipi d'Almeria d'uns 3.400 habitants. Com tothom sap, menys els polítics, Almeria és la província més oblidada per l'elit que ha governat Sevilla des que es va constituir la Junta presidida per Rafael Escuredo. He vingut a descansar de la meva baralla diària contra el càncer, però sobretot per viure 'in situ' les eleccions andaluses més apassionants dels últims anys.

Els antusos tenen al darrere una història mil·lenària, la cultura de l'Argar que data de l'Edat de Bronze que va aconseguir, dit correctament, el tercer i el segon mil·lenni de l'Edat de Bronze, ni més ni menys, i de la qual hi ha sobrats troballes al Museu Arqueològic de Madrid, gràcies a la feina dels enginyers Siret i un paisà besavi de la meva senyora, Pedro Flores, que era el qual sabia realment on eren els jaciments i que va morir pobre de solemnitat, però tremendament orgullós de la seva honradesa i del seu treball. Així era aquella beneïda, però irrepetible generació.

D'aquest poble, que vostès podran localitzar entre Vera, Cuevas de la Almanzora, Garrucha i Mojácar -una zona turística que visiten milers de madrilenys, catalans o bascos a l'estiu- van emigrar gairebé tots els seus habitants després de la fam provocada per la Guerra Civil. La veritat és que mitja Almeria es va venir a Catalunya, i els d'aquests pobles es van assentar majoritàriament al Baix Llobregat, la comarca industrialment més activa, però també la més abandonada pels governs convergents de la Generalitat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Avui, els joves antusos ja no emigren i tenen la taxa d'atur més baixa d'Espanya i això sense rebre a cap dels turistes que es banyen tranquil·lament a les magnífiques platges veïnes. Són un orgull per a tots els andalusos i per descomptat per als que estimem aquesta terra.

Antas exporta a centenars de camions d'empreses creades al poble desenes de milers de tones de fruites i verdures a mig Europa. Té una mina de marbre inesgotable, més gran que les pedreres de Macael, que un Marquès va vendre per cinquanta mil pessetes, perquè pensava que aquelles muntanyes seques no servien per a res, i que era ell el que estava enganyant al incaut que se les comprava. Ja veuen, una altra evidència que Déu existeix i que a la terra es riu també dels poderosos. A més, si vostès. Es donen una volta per aquí veuran hectàrees, abans seques, plenes de tarongers i llimoners que es controlen per ordinador per exemple des d'Holanda, perquè els holandesos no són ximples i beuen sucs. També s'assenta en el municipi una de les Yeserías més importants d'Espanya, i diverses multinacionals extreuen minerals rars, estratègicament molt valuosos en "cabezos" on només cantaven els grills.

Suposo que quan llegeixin aquestes línies els que fins no fa gaire cridaven als andalusos ganduls i subsidiaris del PER, no els quadraran els números, però molt em temo que els o les que pensaven així, per exemple quan l'andalús Montilla arribo a ser President de la Generalitat, estaven completament equivocats, i ho seguiran estant mentre no es fiquin a la nevera la seva supremacismo racista i insolidari.

Al poble avui hi ha tranquil·litat, però els seus carrers són plens de cartells de PSOE, PP i... Ciutadans, que és la gran novetat. I què té això d'estrany? Doncs mirin, que els polítics per fi han descobert un poble andalús i Almeria, que sense la seva ajuda, els ha obligat a venir a guanyar-se'l per a la seva causa.

Em dol que això pertorbi la tranquil·litat laboriosa dels que com el gran Pedro Flores ni són egoistes, ni tampoc tan ximples com els suposen els que no els coneixen de veritat. Andalusia vota. Silenci... i un respecte per als andalusos.