Votem els Pressupostos?

L'entrada de Vox a l'escenari parlamentari andalús ha provocat una veritable hecatombe en la molt estreta capacitat d'anàlisi de l'esquerra espanyola. PSOE i Podemos han quedat traslladats davant l'allau de diputats que acaben d'aconseguir els seguidors d'Abascal a Andalusia. Als periodistes, si som honrats i decents, també ens toca reconèixer públicament que no hem sabut detectar aquest tsunami antidemocràtic que, com ja va succeir en la història dels pobles de la vella Europa, se'ns ha ficat a casa utilitzant la democràcia per poder acabar amb ella. No cal dir que els veritables culpables del que en gallec es diu "desfeita" la tenen, a més dels polítics que se sentin a Madrid, els que realment manen en aquest país i en molts altres i que són els que amb el seu poder i els seus diners mouen el món. Vostès ja m'entenen. No tenen rostre, però saben com manejar els temps de la història al seu gust sense que sapiguem realment qui són.

Ens hem ficat en un embolic, i el PSOE espanyol ha ficat la pota fins dalt convocant unes eleccions en el pitjor lloc possible i en un moment històric inoportú. Els socialistes estan dirigits per un iluminati i així ens va com a societat i com a país. Per si fos poca aquesta desgràcia, tenim a més un Partit Popular que ha abandonat la seva talaia de partit de la dreta civilitzada per esdevenir un femer de corruptes encoratjats per un supervivent de les Açores que treballa per redimir-se davant la història enviant un petit trampós a jugar amb l'estabilitat d'Espanya i dels espanyols sense cap escrúpol i amb un molt escàs bagatge intel·lectual.

Si els escons que els andalusos han votat es consoliden en la proporció que a la tarda d'aquest diumenge hem conegut s'acabarà la barbaritat de 40 anys de mandat socialista. Un fet que mai va haver d'haver-se produït si la família sociata hagués apostat per l'alternança fa ja diverses legislatures. Però això ja no té remei. L'abstenció els ha fet fora del poder i a la dreta no li importa oblidar que això d'un "Tripartit" és una coalició de perdedors, antidemocràtica i perversa, com van arribar a qualificar-la quan, a Catalunya, a un andalús anomenat Montilla se li va ocórrer acabar amb 23 anys de mamandurria pujoliana. Això, naturalment és una altra cosa. Faltaria més!

Què passarà llavors? Doncs, moltes coses. Els linxs de Podemos i Izquierda Unida pretenen mobilitzacions populars. Anem, que convertim això en una nova Veneçuela. A Ciutadans se li ha oblidat que és un partit de centre encara en plena borratxera electoral. Susana Díaz, sense haver dimitit encara, una cosa incomprensible, diu ara que cal defensar la Democràcia pactant les forces constitucionalistes per aturar els ultres. I Sánchez ha callat, encara que segons m'expliquen, ja ha cridat als seus amics independentistes i els ha fet una sola pregunta: Vam pactar els pressupostos?

Vostès, que no són ximples, segurament deduir fàcilment què és el que pretén el nostre astut President amb aquesta pregunta. Mentrestant, els de VOX celebren la jornada festiva a l'espera que el Govern els doni altra oportunitat en aquest súper-maig electoral de què tant es parla últimament. Ai senyor la que ens espera!