A Andorra canvia més que l’any

El canvi de calendari és quelcom més que un fet convencional a Andorra. Amb la legislatura actual a punt d’acabar i presentat el projecte de pressupostos per al 2019 aprofitant la majoria que la coalició de govern manté al Consell General (Parlament) és evident que la precampanya per a les generals de la primavera ha començat.

Quedaran més d’una desena de lleis decaigudes, pendent de la nova configuració de la cambra l’any vinent, però dues de les més impopulars, la reforma laboral i la nova norma e seguretat ciutadana van tirar endavant perquè eren suficients els vots de Demòcrates d’Andorra (DA), encara al Govern.

Tanmateix, l’aprovació no implica acollida favorable. La prova va ser la manifestació multitudinària (a escala andorrana) d’un miler de persones convocades per sindicats i entitats socials, en contra de les mesures que inclouen, per esmentar un exemple, un abaratiment de la indemnització per comiat improcedent, que això de l’acomiadament lliure previst a la legislació mai no ho ha estat de fet.

Tampoc ha pogut ni començar el judici, o el seguit de judicis, sobre l’anomenat afer de la Banca Privada, una altra vegada ajornat “sine die” en acceptar el Tribunal Superior (equivalent al Suprem espanyol) la recusació de l’advocat Josep Anton Silvestre ni més ni menys que al president de la sala on s’havia de celebrar la vista, el magistrat Josep Maria Pijuan.

Després d’un seguit de maniobres del defensor que van ser interpretades com dilatòries de la causa, Pijuan va dir al lletrat que estava “fart de les seves maniobres” i, ara sí, la màxima instància ha trobat indicis de manca d’imparcialitat en el magistrat. Amb això els més optimistes sobre el calendari no creu que comencin les vistes abans de la propera Setmana Santa.

I, naturalment, amb els comicis al caure, el primer o el segon diumenge d’abril –-abans de la setmana de Pasqua per evitar la coincidència-- ja ha començat la precampanya per on acostuma a encertar-se al país pirinenc: per les maniobres de formació de llistes de partits i coalicions, com acostuma a passar amb més novetats de sigles que de persones, tot i que aquesta vegada hi ha bastantes de significatives, de les unes i de les altres.

L’aparició d’un Podem andorrà, amb els primers seguidors a les xarxes, pot ser la més cridanera, independement del seu recorregut en forma de resultat. L’anterior líder del Partit Liberal --tradicionalment el més conservador--, Josep Pintat, hereu de una família de Sant Julià, “clàssica” en la política del Principat, encapçala ara una nova opció, amb el nom de “Tercera vía”. I tanmateix es manté el que queda de Partit Liberal, curiosament en coalició amb el Socialdemòcrata (PS).

L’explicació d’aquesta aliança s’explica per la normativa electoral tan peculiar del país, que inclou dues llistes separades: una de nacional, proporcional directa i una altra per cadascuna de les set parròquies. En el cas de les territorials, la llista més votada, més que sigui per una sola papereta, obté els dos representants de la circumscripció. I això fa pràcticament impossibles els pactes “a posteriori” entre minories.

De manera que, com és el cas, si l’objectiu és descavalcar del poder la força governant, les aliances s’han d’establir abans, confirmant així la dita de la política i els “companys de llit”. I aquesta vegada, més encara que mai, els pronòstics sobre la nova configuració de majoria al Consell General resulten més que arriscats.

L’actual cap de Govern, Antoni Martí, no pot repetir perquè ha esgotat el termini màxim de dues legislatures senceres i consecutives. L’aspirant a la successió ja estat escollit: el ministre Xavier Espot, de Benestar Social, Justícia i Interior –-en altres llocs semblaria incompatible la primera de les competències amb la tercera-- que, per suposat, ja ha començat a deixar anar missatges en la multitud d’aparicions públiques acumulades des que va ser designat.

Deien d’Espanya, però més diferent és Andorra.