El segon concert econòmic basc

A la fi dels anys vuitanta del segle passat, a las acavalles de la negociació de l’Estatut basc, les dues arts feien concessions finals, ben celebrades pels beneficiats. Entre aquestes hi va haver la qualificada per la comissió d’Euskadi com a “segon concert econòmic”, ni més ni menys que la concessió a la nova Comunitat autònoma del règim de la Seguretat Social.

Aleshores es calculava que l’administració de la Caixa pròpia suposaria un suplement financer per a Euskadi de 30.000 milions de pessetes. Tanmateix, i durant dècades, les administracions centrals successives van mantenir que la “caixa única” estatal en aquesta matèria no es podia repartir.

L’Estatut, també anomenat de Gernika, inclou clàusules úniques dintre del sistema autonòmic vigent. A tall d’exemple, el text reconeix en exclusiva la competència de creació, reglamentació i ús de la ràdio i la televisió pròpies, i no el dret a les concessions que han fet possibles d’altres ens audiovisuals autonòmics, inclòs el català.

Encara és més significativa la disposició final, que reserva als bascos el dret de promulgar qualsevol altra relació amb l’Estat –o la manca d’ella- que li pugui pertànyer “en virtut de la història”.

Una altra circumstància repetida és la (bona) relació històrica i secular entre el nacionalisme predominant (el PNB) i un partit socialista que ha estat la segona (alguna vegada primera, excepcionalment) força política que ha estat el socialisme democràtic. En els primers comicis de la transició, els dos partits ja gairebé centenaris van comparèixer coaligats en el “Frente autonòmico” que va “escombrar” en vots i en escons.

Més recentment, nacionalistes i socialdemòcrates han format governs de coalició, inclòs l’actual, a l’empara d’una àmplia majoria absoluta en el parlament de Vitoria-Gasteiz. I aquesta aliança s’ha vingut consolidant amb el suport “penebista” a les diverses iniciatives legislatives estatals del PSOE, començant per la moció de censura a Rajoy que va fer president del govern a Pedro Sánchez, o la ja anunciada als pressupostos generals de l’Estat.

Les contrapartides no han estat minses, les ja aplicades i les promeses per al futur immediat. Al març seria el traspàs a Euskadi la competència en institucions penitenciàries, ara que ETA ja no existeix i que el Govern basc ja no tem exercir de carceler de compatriotes ni Espanya de beneficis unilaterals i extraordinaris per als exterroristes.

La més significava, però, i la que fins ara semblava impossible, és el traspàs de la Seguretat Social, que ja té la data assignada del 2022. Un precedent ha estat la cessió a Euskadi l’administrfació del “ingrés mínim de supervivència. I la nova Caixa -segregada i privativa, quan ho sigui- assolirà una xifra global de 9.000 milions, ara d’euros, que són molts més que aquells 30.000 de pessetes.

En definitiva, per la via dels pactes, que abans semblava patrimoni exclusiiu dels catalans, els bascos fan via en el camí que els apropa cada vegada més a la independència econòmica