Andorra sota el coronavirus

Aquest dimarts, dia 17, els bars d’Andorra podran començar a obrir, tot i que només als matins, fins a les onze. Si volen servir dinars hauran de tancar una hora per ventilar i desinfectar els locals. És la primera mesura d’alleujament de les restriccions per prevenir l’expansió del coronavirus, que afecta el principat pirinenc com a la resta d’Europa, tot i que amb estadístiques aparentment contradictòries.

En efecte, els 5.872 contagis des del març passat fins al darrer diumenge, i 1.049 persones “actives” (capaces d’encomanar la malaltia) són quantitats desproporcionades per a una población de menys de 78.000 habitants.

Tanmateix, el ministre de salut i pneumòleg Joan Martínez Benazet, a més de les crides insistents a la prudència en la compareixença informativa gairebé diària no s’està de destacar la gran quantitat de tests que es fan al país. Van començar amb els serològics (detectors d’antígens) a més del noranta per cent de la ciutadania, i han seguii amb els PCRs, els TMA facilitats per la maquinària cedida gratuïtament per la transnacikonal catalana Grífols i continuaran encara amb les proves de saliva.

Amb tot plegat, el ritme potencial de proves és de 40.000 per setmana i com a mínim n`han passades dues diferents col·lectius, com ara tota la comunitat educativa (professors, alumnes i personal administratiu), personal mèdic i sanitari, bombers, policies, funcionaris i altres professonals en contacte amb el públic, a més de les persones grans; en definitiva tot el catàleg dels considerats “grups de risc”.

El govern andorrà, col·lectivament com els diversos membres, a títol individual, es mostren cofois d’aquest volum de tests que troben el més gran d’Europa proporcionalment. I d’un índex “R”, de contagis, per sota de l’unitat, a 0,96, que es va apropant a l’ideal.

Això no treu que les mesures de prevenció continuïn gairebé extremes: confinament automàtic de persones que hagin estat en contacte amb contaminats (aules senceres en el cas dels centres docents), teletreball generalitzat, tancament de parcs infantils, bars i restaurants limitats a servir productes per emportar… i les dues fronteres tancades a la pràctica.

França manté impermeable la seva, en principi, fins al primer de desembre. El pas cap i des d’Espanya està limitat al màxim i el confinament perimetral de Catalunya els caps de setmana priva de visitants en els dies que, en circumstànces normals, serien de més afluència.

Les conseqüències negatives sobre una economía que té com a principal font d’ingressos el turisme és extraordinària. El Govern ha anunciat un endeutament insòlit per promoure ajuts a les persones i col·lectius mes afectats. Els bancs d’aliments funcionen a la màxima capacitat, els lloguers es reduexen amb la col·laboració de molts propietaris de locals i habitatges…

L’esperança máxima està centrada ara en la propera temporada alta, la d’hivern, que comença en les dates del “pont” espanyol de la Constitució. Amb una gran incertesa fins ara. Perquè les tres nevades d’octubre són poc més que un record, tot i que els metoròlegs oficials anuncien noves i properes prcipitacions, i sempre quedarà “la artilleria andorrana”, com va definir l’excap de Govern Marc Forné el conjunt de canons per a l’innivació artifical.

Però senyals inequívocs de l’incertesa són, d’una banda, les “quotes” de permisos de treball temporal aprovades per l’Executiu, menors que en exercicis anteriors, i fins i tot la noticia publicada pel Diari d’Andorra, que una part dels temporers que ja havien arribat, persones que viuen permanentment en hivern i a la neu. estan retornat als països d’origen, principalment l’Argentina i Xile.

El cap de semana passat, els carrers de les principals zones comercials d’Andorra la Vella i Escaldes, estaven desserts. Perquè a tot el cúmul de circumstàncies adverses s’afegeix la por a la pandèmia i, perquè res no falti, les afectacions psicològiques disparades entre la ciutadania.

Els habitants del país viuen mirant al cel, com els pagesos, en espera de la neu que molts anys enrera va definir el patriarca dels escriptors, malaguanyat Antoni Morell, com “adversa” i ara és “or blanc”. I més avall, els mitjans de comunicación per conèixer l’evolució de tot plegat, cada dia i fins i tot diverses vegades cada jornada. Sembla que per uns quants mesos, almenys fins que arribi la vacuna, o les vacunes.