Bannon, ambaixador trumpista a Europa

És, si més no, un tipus peculiar. De presència deixada i mirada xulesca ha demostrat en manera inapel·lable la seva influència política a la rearticulació de la proposta neoconservadora que va triomfar electoralment als USA de Ronald Reagan (1981-1989) i l'UK de Margaret Thatcher (1979-1990). L'estrateg Bannon ha revitalitzat en els últims anys el discurs reaccionari dels Donald Trump, Boris Johnson, Marine Le Pen, Matteo Salvini, Víktor Orban, Jimmie Åkesson o Jair Bolsonaro, alguns dels líders populistes que ara ens acompanyen en el panorama polític internacional.

Steve Bannon s'ha guanyat per dret propi la reputació de ser un eficaç ideòleg del trumpisme global. La nostra atenció en aquest article es concentra en les seves tasques d'apostolat i proselitisme al Vell Continent. Entre altres iniciatives, afavoreix a Europa The Movement, amb seu a Brussel·les, i la intenció final no és altra que la de soscavar i destruir, en última instància, a la Unió Europea. També assessora el Dignitatis Humanae Institute prop de Roma, el qual advoca per un catolicisme de tall integralista enfrontat amb la idees modernitzadores del Papa Francisco obertes, per exemple, a acollir a l'Església a homosexuals i divorciats.

La primera excepció que s'hauria de fer respecte a Bannon és que no és un feixista in strictu sensu.

Pot resultar excessiu per al lector asseverar, encara en un llenguatge mediàtic provocador, que Benito Mussolini, fundador del Fascio italià contemporani, tampoc ho era en un primer moment. Més aviat va ser un agitador polític pragmàtic que, després de la seva Marxa a Roma de 1922, es va fer amb el poder del govern italià amb l'aquiescència de la monarquia dels Savoia i, anys més tard, va imposar un règim totalitari basat en el fatxenderia i el despotisme personalitzat. La seva posterior deriva com a mamporrero de les atrocitats d'Adolf Hitler, i corresponsable del pitjor episodi de la història de la humanitat (Shoah), resta com a testimoni immarcescible de la banalitat del mal.

Com a membre de la comissió d'examen d'una recent tesi doctoral, vaig poder copsar després de la lectura de la dissertació de Simone Giannatiempo, Le Radici liberal-nazionaliste del feixisme, que l'origen i evolució del moviment feixista italià va estar indissolublement lligat al precedent entramat cultural, jurídic i històric italià (Risorgimento unificador).

Serveixin les anteriors línies i reflexions com a preàmbul i referència acadèmica al desenvolupament del corpus ideològic iliberal representat per Steve Bannon, el encarnació política representa el pragmàtic Donald Trump. El multimilionari novaiorquès és fidel a una manera de polític que no s'até a propostes per a canviar el món, sinó per posseir-lo. Per a això poc importa que es propaguin veritats, mig veritats o simplement mentides (fake news). Tot sigui en nom de la conservació del poder polític i la preservació d'un capitalisme de casino que aporta dividends corporatius a curt termini i destrucció planetària en un futur cada vegada més minvant.

Bannon apel·la a un tipus de ressentiment primari individual. La migració, per exemple, és una poderosa argumentació que atia amb intrepidesa el populisme reaccionari a banda i banda de l'Atlàntic, i que segueix tenint un enorme impacte en les conductes electorals del votant mitjà (intervenen voter).

S'insisteix, sense cap gènere de qualificació o evidència empírica que, la migració és responsable de la baixada dels salaris dels treballadors nacionals. A més, han de tancar les fronteres per evitar que entrin terroristes, o criminals indesitjables com els traficants de droga que perverteixen a les joventuts nord-americana i europea. Es tempta al comú de la gent a comprar un missatge injust d'un món millor amb ocupacions decents per a tothom, quan la realitat s'orienta en una direcció contrària: creixent neofeudalismo i major nombre de treballadors pobres (working poor), a més dels aturats.

A Espanya, les idees de Bannon no han calat només en Vox, el reaccionari partit nacionalista espanyol que ha irromput amb força en les passades eleccions andaluses.

Ja es coneix l'ideari bàsic de VOX que vincula immigració, delinqüència i religió a la manera com instrueixen les creences de Bannon. Per als ambaixadors europeus de l'estrateg trumpista, el Partit Popular de Pablo Casado també és un interlocutor a sondejar de cara a conformar un front comú. Segons paraules de Mischaël Modrikamen, soci de Bannon a The Movement, el fillol polític de José María Aznar no està lluny de les seves posicions.

Recordem que segons els seus propis Estatuts, The Movemente és: "el vincle entre el moviment iniciat pel president DJ Trump als EUA i ciutadans i moviments polítics en altres països, inclosos els actors de la campanya per al Brexit, i els que es reconeixen en [els nostres] principis fundacionals. l'entitat té com a objectiu reunir el suport per tots els mitjans apropiats, inclosos els financers, coordinant i reforçant mútuament l'acció d'aquests ciutadans i moviments".

Així, doncs, vam quedar avisats. Per Bannon i els seus sequaços l'ara naixent 2019, i en especial les eleccions europees a celebrar el pròxim 26 de maig, determinaran en no poca mesura la direcció de l'Europeització. El seu objectiu no és altre que aconseguir una majoria de euroescèptics a les eleccions europees de maig i així destruir, democràticament, la UE.

En un món cada vegada més anglobalitzat, les polítiques proteccionistes recollides a l'emblemàtica proclama 'Primer els Estats Units' (America First) ja sembla comptar amb un Regne Unit com a soci menor enfrontat frontalment al projecte europeu. No passarà molt temps sense que vegem les primeres escaramusses de les batalles polítiques propulsades a Europa per visionaris com Bannon. Molt probablement l'Euro tornarà a patir els embats del món financer anglosaxó que viu amb incomoditat i neguit el desafiament de la moneda comunitària europea per fer-se amb una vida pròpia en el món de les finances internacionals.

Bé faran els països membres de la UE a unir en major mesura els seus esforços. S'ha d'evitar, de tal manera, la simple assumpció de papers secundaris en pel·lícules amb guionistes tan tenebrosos com Steve Bannon. Bon any 2019, i que vostès. Ho gaudeixin.