'Veneçuela: punt d'inflexió'

Des de fa ja cinc anys la crisi econòmica, social i política en què procés bolivarià ha submergit el país, amb una mica d'ajuda pels errors polítics en què va incórrer el lideratge opositor, va generar un descontentament creixent al si de la població, inclòs un ampli sector dels seguidors chavistes. 

La situació general esdevenir en catàstrofe: hiperinflació, caiguda alarmant del poder adquisitiu, deteriorament creixent dels serveis (aigua, electricitat, gas, combustible, salut, internet, etc.), l'aparell productiu industrial, manufacturer i agropecuari en fallida, escassedat d'aliment, medicines i de gairebé tot, delinqüència i corrupció obscena.

L'adveniment d'un nou lideratge opositor i el rellançament de l'Assemblea Nacional (AN, el parlament veneçolà), van crear les bases per a l'acció política i el disseny d'una agenda de treball que va generar confiança i va alimentar l'esperança d'una sortida a la crisi .

La contundent convicció de la inconstitucionalitat de l'Assemblea Nacional Constituent (ANC), així com de les eleccions presidencials de maig passat, amb el suport nacional i internacional que va generar, van permetre al nou President de l'Assemblea Nacional expressar, amb tota claredat, la condició d'usurpació del poder per part del president Maduro i la voluntat de donar inici a un procés de transició política per reemplaçar-lo.

En aquest marc situacional, es va donar la convocatòria a una concentració popular aquest 23 de gener, la qual va constituir una manifestació de rebuig sense precedents, a l'actual govern i als seus desastroses polítiques.

Durant aquesta impressionant concentració, la qual es va donar simultàniament a les principals ciutats del país, i potser motivat per ella, el president de l'AN va assumir públicament, amb arguments basats en la Constitució Bolivariana, la condició de president Interí.

Les respostes no es van fer esperar.

Pel bàndol oficial, el espuri Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), controlat pel govern, va declarar en desacatament a l'AN i va demanar al Poder Públic procedir a assignar les responsabilitats legals que siguin procedents; el President madur va anunciar en un discurs públic des del Palau de Miraflores, el trencament de relacions diplomàtiques amb el govern dels Estats Units d'Amèrica del Nord i va donar un termini de 72 hores per a la sortida del país del personal diplomàtic; al mateix temps va començar la brutal repressió contra els manifestants, especialment en els sectors populars que una vegada van ser baluards del chavisme, el saldo va ser de 16 morts i més de 200 detinguts, també hi va haver saquejos d'alguns negocis i atacs armats contra residències, protagonitzats per grups mercenaris civils però armats que actuen amb defensors del govern (els denominats "col·lectius" o "cercles bolivarians").

Per l'altre bàndol, diversos països sud-americans i el mateix govern dels Estats Units d'Amèrica del Nord, que abans havien reconegut la il·legitimitat de l'ANC i del president Maduro, van reconèixer ara la condició de "president interí" del diputat Juan Guaidó, actual President de l'AN; també es va produir l'amenaça per part dels EE.UU. de considerar l'ús de la força si el govern de Maduro no rectificava en les seves polítiques i accions; per la seva banda la Unió Europea (UE) es va pronunciar a favor d'un procés de transició que condueixi a eleccions lliures i creïbles que restitueixi l'ordre constitucional a Veneçuela, ha expressat el seu suport a l'AN i sol·licitat respecte als drets civils, així com el cessament de la violència oficial i la repressió; ja per a aquest moment diversos països europeus han anunciat el seu reconeixement al president interí i el seu suport a l'AN.

Com a element addicional, però no menys important, s'han fet més freqüents les desercions d'agents de policia, tropes i suboficials (unes 6000 fins ara), així com els actes de rebel·lia i insubordinació en diferents destacaments de les forces armades nacionals, especialment de la Guàrdia Nacional Bolivariana que ha actuat com a força de xoc responsable de la repressió oficial. No obstant això, l'alt comandament militar segueix expressant-se a través del ministre de la defensa, a favor del govern.

Dit això, tinc la percepció que hem arribat a un "punt d'inflexió" en el procés polític. L'oposició està, avui, unida al voltant del lideratge indiscutible de l'AN i del President Interí, tot i que encara s'escolten les veus dissidents dels opositors que van participar complaentment a les fraudulentes eleccions presidencials del maig del 2018.

El poble ha expressat majoritària i contundentment el seu suport al "full de ruta" traçada per a la transició democràtica, i els signes de descomposició interna del govern, són evidents.

Es tracta, doncs, d'una conjuntura en què les alternatives són: VÈNCER o SER DERROTATS... no hi ha més opcions!