'Sentidiño...!'

La guerra de xifres que encara mantenen organitzadors i Delegació del Govern de Madrid, són, un cop més, l'evidència palmària que en qüestió de participació mantenen sempre en aquest país, els que convoquen una manifestació i els que governen a la ciutat en què se celebra l'acte. Si la ideologia dels convocants i la de l'autoritat competent coincideixen les xifres quadren. Però si no és així, i aquest és el cas, aquesta guerra de xifres està garantida.

I quan el fet es produeix, els mitjans de comunicació no solen ser tan clars com el que vostès estan llegint, especialment quan es busca alguna cosa més que el que pretenen els polítics, que és, com es diu al meu poble, portar l'aigua al seu molí, socorreguda frase del refranyer popular que sona a rància ara que les noves generacions d'espanyols no saben el que és una brasa i només mengen sardines perquè és peix blau i algú els ha dit que és bo per a desenvolupar el colesterol bo, i no perquè la pobra sardina fora per als de la meva edat un dinar per matar la gana que patíem els pobres.

Vostès veuran avui molts diaris importants parlant poc de les xifres i sí de la foto de Colón, que electoralment d'aquí a uns mesos, podria ser més demolidora que la ja immortal Foto de les Açores. I és que avui, el políticament correcte és que, la dreta, tota la dreta, ai Ciutadans!, no surti completament derrotada de la seva convocatòria madrilenya, perquè molts han apostat els seus bons resultats de gestió a una d'aquestes dues dretes després de les que s'amaguen alguns dels seus grans clients, i clar, com diem a Catalunya, la pela és la pela. I després hi ha el PSOE que també pot guanyar les generals, i amb Felipe Gonzalez o sense Felipe, a Sánchez, li pot donar una pujada dels seus i a veure qui l'aguanta amb un centenar de diputats.

Es digui el que es digui, aquí els d'a peu, el que volem és pau i polítics de nivell, com els que hi havia a la Transició, molts d'ells rescatats de l'exili i altres reconvertits de l'univers franquista. I aquest periodista, que sempre ha cregut que molts dels seus compatriotes, no tots, tenen més sentit comú que els que pretenen controlar-los des del Govern i la lamentable oposició, pensa sense ideologia que el molesti que el "gatillazo de Colón" cal llegir-lo en positiu, perquè per a ambdues parts significa una lliçó inequívoca que li donen els votants indicant clarament que no es xuclen el dit i que ja ningú els enganya.

I si això li ha tocat assumir-ho en primer terme a les dretes, perquè elles són les que s'han ficat en l'embolic, als sociates i a Podemos, també els afecta de ple, ja que aquests mateixos ciutadans els diuen, que per la seva deficient gestió del que passa a Espanya, ara mateix hi ha milers d'espanyols que estan disposats a partir-se la cara, especialment amb catalans i bascos per defensar la unitat d'Espanya, i que aquesta xifra, com ja va passar a Catalunya amb l'independentisme pot arribar a incrementar-se a xifres molt difícils de controlar si no es troba l'adequat marc de convivència. Així que, com els pregàvem en el nostre anterior article, senyors polítics, facin el favor de recuperar la serenitat i deixin d'insultar-se i també de contractar relators i, sobretot, pensin en el bé comú.

'Sentidiño!', que diria un President de la Xunta ja mort.