Tinguem la vaga en pau...

M'agradaria que la jornada de vaga que no anem a secundar molts treballadors de Catalunya, per raons molt diferents, totes elles tan legítimes com les que sustentaran els que sí que vulguin aquest dia sumar-se a la convocatòria, fora de mutu respecte als carrers i llocs de treball.

Si això succeeix, només sobraran els del relat heroic que vulguin recolzar-se en la força per limitar els drets dels altres. Siguem seriosos i fem un pas endavant cap a la concòrdia. No ens barallem i sobretot, no permetem que els més violents ens imposin la seva doctrina. Si els deixem, el futur quedarà sembrat d'una important dosi de rancor que ens enfrontarà, sense cap dubte In saecula saeculorum.

Tenim un judici davant dels nostres ulls. Tots, si així ho volem, ho podem veure i escoltar. Quan acabi i tinguem sentència, tots podrem opinar i fins barallar en diferents fòrums internacionals, per reivindicar les nostres raons. Ara és temps d'escoltar i estar atents. Després, Déu dirà.

Ja sé que als amics dels jutjats al Tribunal Suprem els agradaria que la sentència fos "tan generosa i comprensiva" com la que acaben d'obtenir els sentenciats pels sobresous de Caixa Catalunya. Gent de molt bones famílies catalanes a qui ara acaben d'absoldre de les seves "gestes bancàries". Si això succeeix així en el Suprem no sé a vostès, però a mi em semblarà una sentència lamentable, que no només no es pot compartir sinó lamentar perquè sembla evidenciar que, en aquesta ocasió, en els tribunals catalans, no tots els ciutadans tenim el mateix dret davant la llei, sobretot dels més benestants. Per entendre'ns, si ets fill de bona família, se t'ha d'absoldre perquè ets un bon català i això teu és tan sols una entremaliadura moral. Passarà al Suprem el mateix per no ser un bon espanyol o, com pensen els acusats, se'ls ha d'absoldre perquè el seu patriotisme català amb pedigrí familiar està per sobre de la Constitució?

No avancem esdeveniments. Tinguem la vaga en pau, si és possible, pensant cadascú el que més li convingui, però respectant-nos generosament... Encara que només serveixi perquè no haguem de lamentar-ho l'endemà.