El viatge a Waterloo

Quan es fa un viatge polític ha de realitzar-se a temps i, sobretot, envoltar-lo de la fermesa que només dóna la versemblança. El de la senyora Arrimadas, amb tots els meus respectes, ha estat el trist final d'una etapa a l'oposició que no ha aconseguit els seus objectius electorals. Ara tornem a les urnes i no es pot pretendre guanyar el crèdit de la gent que no s'ha guanyat amb fets rellevants durant tota una legislatura, en la qual l'oposició ha estat ridiculitzada per un polític mediocre i sectari.

La trista veritat és que Quim Torra s'ha rigut de tots els demòcrates, i Puigdemont, l'home que li diu tot el que ha de fer, fins i tot s'ha de riure a compte dels que només han pogut treure llaços grocs en algun pont, però mai posar-ho difícil a la cridòria independentista. L'oposició ho ha fet molt malament.

No ens enganyem més, tot el que hem viscut des del desembre del 2017 ha tingut dos grans protagonistes: Puigdemont i el seu president per delegació Quim Torra. Amb cap dels dos ha pogut Inés Arrimadas, Miquel Iceta i els successius líders del PP que com els dels Comuns han acabat anant-se a casa amb la cua entre les cames. La CUP no compta perquè viu en un altre univers paral·lel.

Per això el viatge a Waterloo sona a més del mateix, i el que necessitem ara a Catalunya és una cosa molt més eficient i trencador. Una cosa que una i no que ens porti a un altre 155 i per tant a xarop de bastó per a tothom.

El judici al procés i als seus protagonistes acabarà. Els líders jutjats comencessin en els pròxims dies a escoltar els testimonis dels que sí que van estar allà i van veure el que va passar. Ells seran la càrrega de profunditat que ha deixat el jutge Llarena en el seu farragosa instrucció, perquè la condemna per sedició o rebel·lió sigui la que demana la fiscalia. I llavors de què ens servirà als catalans independentistes o constitucionalistes l'aplicació in aeternum del 155 o una condemna de 15 anys sense indult possible? Serem un país millor, més pròsper o més lliure? Sra. Arrimadas per què ha volgut pressionar el Tribunal anant-se a Waterloo? Senyor Iceta, i Vè. Que ha fet perquè millori la situació, llevat posar-se de perfil per sortir als telenotícies omplint el despatx presidencial de mals consells?

Com que sóc un 'pagafantas' irredempt encara em crec que un dia d'aquests es produirà el miracle i una nova generació de polítics catalans assumirà les seves responsabilitats i deixarà clar que el que més ens interessa a tots és lliurar-nos de la política vella i rancorosa, per així poder conviure en sana harmonia, pensant cadascú el que li vingui de gust, sense que això ens impedeixi fer el que millor se'ns ha donat sempre als catalans: pactar.