La mossa i la secretària judicial

Avui diuen que és un dia especial per a les dones perquè ho han assenyalat com el Dia internacional de la dona treballadora. La veritat és que, si no fos per la càrrega històrica que això comporta, per a una societat avançada hauria de ser una jornada més, en què les dones, iguals als homes en drets i deures, es passarien la jornada treballant, per exemple, com altes executives en els seus despatxos, o passejant pels carrers entrada la nit, sense que fossin assetjades, violades o robades per homes assedegats de sexe o simplement per donar-se el gust de demostrar un masclisme passat de moda que els impedeix ser persones racionals i civilitzades.

Avui la meva néta Joanna compleix 14 anys. I què li pot regalar el seu avi periodista en un dia en què la societat en què viu segueix discriminant-la laboralment com a dona i de pas, oferint-li espectacles tan vergonyosos com el de les diverses manades que l'assetgen si surt al carrer o va a una festa amb les seves amigues? La resposta és difícil i vergonyant per a un home.

A mi només se m'acut avui una. Seguir intentant destacar la tasca, encara que sigui anònima, d'una dona en una situació límit, i d'altra banda denunciar qualsevol tipus de masclisme, encara que a un li costi el que li costi perquè no està ben vist socialment.

Per això, estimada Joanna, t'haig de dir que aquests dies que llegeixes tantes coses sobre el que s'ha vingut a anomenar de forma incorrecta judici del procés, ha passat desapercebut un acte valerós i noble d'una mossa d'esquadra, que el dia que es van produir els incidents a la Conselleria d'Economia, que ara es jutgen, li va portar als seus companys de la Guàrdia Civil una bossa amb entrepans perquè a les quatre de la tarda poguessin menjar alguna cosa, perquè si sortien al carrer no podrien tornar . Aquest gest, si el jurat dels Minuts d'Or seguís reunint-se a Barcelona, seria un dels guardonats i una sala plena del que ara es diu societat civil al Princesa Sofia ho hauria aplaudit posada en peu. Ja veus el que una dona, i no els seus companys homes, sap fer en una situació tan al límit per la qual es requereix enteresa i sobretot generositat.

Pel que fa al masclisme, et poso l'exemple de la secció d'humor del col·lega Toni Batllori a 'La Vanguardia', que a mi personalment em sembla ideològic i per tant sectari, i que en atenció a la llibertat d'expressió ha i ha estat publicat sense pensar que a qui no és independentista com el teu avi li ha caigut com un insult, perquè fer un gracieta amb la por que va passar una secretària judicial que complia amb el seu deure -a la qual a més els covards que l'han perseguit a la xarxa segueixen mostrant la seva imatge i de pas oferint imatges de la seva persona per si li passa alguna cosa irremeiablement és a més una infantilització de la dona, a la qual se la considera una menor d'edat perpètua, qualificació definida pels experts i el feminisme militant com micromasclisme.

I com estem en una cultura sexista, és molt difícil que moltes dones ho evidenciïn. Però tu queda't tranquia, que la teva mare -que és la que m'ha posat a sobre de la meva taula de treball aquest matí el tema- ho ha detectat a la primera. O sigui que tu tranquil·la, que les dones de la teva família estan preparades per ajudar-te a aconseguir que el masclisme s'extingeixi i tu i les dones de la teva generació deixin als que vinguin un món millor que el que ara comences a conèixer.

Batllori: la secretària judicial que cites en les teves vinyetes no va pensar que no podia sortir, sinó que no va poder sortir per les raons que ara jutja el Tribunal Suprem i que coneixerem quan s'emeti la sentència. Dones i homes tenim por per igual, fins i tot quan ens juguem la vida per complir amb la nostra obligació. No infantilitzem. Reflexiona i demana disculpes.