Corporativisme en el cas del Jutge Vidal?

Acabo de llegir que al Jutge Vidal li permetran actuar com a Jutge després de la sentència que ha emès la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, una decisió que als qui no som independentistes ens ha causat estupor i, en el meu cas, por escènic davant la possibilitat que per circumstàncies de la vida m'hagi de seure en una banqueta i em jutgi aquest senyor.

Per experiència familiar que alguna vegada he explicat en aquesta mateixa secció, sé que els que barallem per defensar l'Estat espanyol i la seva Constitució, així com el respecte a la convivència pacífica, no tenim un tracte imparcial d'aquells que, per exemple, el Senyor Vidal, s'entesten a elaborar una Constitució per als qui pensen com ell, encara que això suposi un gravíssim menyscapte per a la pau social a Catalunya i Espanya.

El jutge Vidal té dret a pensar com millor li sembli en les seves estones d'oci o de reflexió personal, però ¿no és de sentit comú que a qui se l'aparta de la Judicatura perquè ha conspirat contra l'Estat tan greument elaborant una Constitució il·legal, no pugui jutjar als que sí que respecten la Constitució com a llei de lleis aprovada en referèndum per tots els espanyols? Un pot fins i tot comprendre la simpatia que el Jutge Vidal pugui sentir algun dels seus companys togats. Però fer-se el Tancredo en un assumpte tan seriós, em sembla un símptoma molt preocupant de corporativisme que deixa la imatge de la Justícia a l'altura de "els Intocables". Com ja va sentenciar Aristòtil 300 anys abans de Crist: Es pensa que allò just és allò igual, i així és; però no per a tots, sinó per als iguals. Es pensa per contra que allò just és allò desigual, i així és, però no per a tots, sinó per als desiguals.

Igual o desigual, jo no vull que em jutgi el jutge Vidal.