El president Torra no vol ni eleccions ni qüestió de confiança

Aquest passat dijous, el Parlament de Catalunya ha viscut, el dia anterior també, una sessió sorprenent, si és que en la política catalana després del viscut fins ara queda lloc per a la sorpresa. Sembla que aquesta no té límits.

El ple del Parlament aprovava una moció presentada per PSC-Units que demanava al president de la Generalitat, Quim Torra, que convoqués eleccions o se sotmetés a una qüestió de confiança. La proposta va ser aprovada per PSC, Cs, PP i els Comuns, la CUP no va participar, i en contra van votar ERC i JxCat.

Torra no accepta el resultat i culpa el jutge Llarena de perdre la votació perquè aquest ha suspès els diputats que estan a la presó o a l'estranger, vaja, que van agafar la directa per no ser detinguts. El que no explica és que els dos partits afectats han deixat els seients buits i les actes segueixen estant en mans d'aquells que no poden votar.

Acceptar els resultats de les votacions quan a un li són favorables i no fer-ho quan resulta el contrari, és com la llei de l'embut, que no cal explicar el que significa. Els que l'apliquen, que són els que solen saltar-se les lleis, ni són demòcrates ni creïbles.

El Parlament de Catalunya s'ha convertit en un circ on hi ha acròbates, feres, malabaristes, mags i pallassos, però falta ètica, sentit comú i credibilitat.

El vicepresident de la segona institució de Catalunya, sectari com pocs, qualificava de parany i joc brut la moció, a més d'afegir que "és una moció de censura encoberta". Acusar de joc als que han donat suport a la moció, ell precisament que no és un model de neutralitat, objectivitat i coherència política, com hauria de ser pel càrrec que ocupa, és un insult.

Presentar una qüestió de confiança o demanar una convocatòria d'eleccions forma part de la normalitat de les formacions polítiques que estan representades a la cambra. No acceptar-les quan es perden és un flac favor a les institucions, a més de no tenir confiança en els suports externs.

El tercer soci que dóna suport al govern de Torra, la CUP, no està d'acord amb les seves polítiques, per motius diferents als altres partits, és pública la seva postura, no cal repetir el que diu del govern Torra que no vol acceptar la moció aprovada. Alguns diuen que fa ja un temps que li ha agafat gust al càrrec i vol allargar el seu mandat el màxim temps possible. Ell vol passar a la història, té vocació de màrtir.

El que passa és que, després de la sentència del judici als polítics presos, no li quedarà més remei que convocar eleccions. Això pot succeir alhora que cauen les fulles caduques dels arbres. Només és qüestió d'uns pocs mesos, que els aprofitarà per seguir amb el full de ruta marcat ara per Carles Puigdemont i dissenyada per Artur Mas i companyia.

"Personalment, crec que la idea d'una autoritat personal interna resulta inquietant per a les persones habituades a rebre ordres, i sens dubte també per als que solen donar aquestes ordres", deia Gloria Marie Seteinem.