El que dóna de si un debat de televisió

En més d'una ocasió, un esdeveniment pot servir d'element de distracció en una campanya electoral. Entrats ja de ple en l'equador dels comicis del 28A, un nou element ha vingut a distorsionar la ja de per si electritzant campanya: el gran debat que s'havia de celebrar en una televisió privada amb cinc candidats, un dels quals el seu partit no compta amb representació parlamentària a nivell nacional, factor important si es té en compte que la convocatòria és per elegir els seus representants.

Els cinc candidats que representen al PP, PSOE, Podem, Ciutadans i Vox havien acceptat la proposta. Fins que alguns partits que no estaven inclosos en el debat van presentar les seves queixes a la Junta Electoral, que ha decidit que Vox no pot participar.

Però algú no coneixia que Vox no podia participar? Ni la TV promotora, ni els caps de campanya? No m'ho crec.

Mentrestant, els professionals de la televisió pública protestaven perquè fins al president del Govern havien triat la TV privada abans que la pública per debatre. Ficada de pota amb decisió final complicada; aprofitant la resolució de la Junta Electoral, Pedro Sánchez candidat ha decidit que només va participar en el debat de TVE i rebutjar el d'Atresmedia. Els altres tres candidats han manifestat la seva intenció d'anar a tots dos. Alguna cosa s'inventaran per seguir tensant...

La decisió de Pedro Sánchez ha caigut com una bomba als professionals i directius d'Atresmedia, que no li perdonaran al president del Govern espanyol la plantada en el debat. Com s'ho pensen cobrar?

Tot i que la proposta de TVE és que el debat se celebri el dia 23, data proposada en el seu dia per Atresmedia, els altres candidats demanen canviar-la per no fer-los coincidir. Situació complicada en què s'ha ficat el candidat Sánchez. El seu equip de campanya assegura que el seu cap només prendrà part en un debat, el de TVE. Què ha passat pel canvi de postura radical del candidat socialista? Per què s'havia equivocat abans i rectifica ara?

Sigui el que sigui, la celebració del gran "debat" està donant molt de què parlar, més que les propostes que cada un dels partits porten en els seus respectius programes electorals... el que resulta realment pesat per als mortals que no entenen, ni volen fer-ho, d'estratègies dels grans pensadors dels partits polítics.

La ciutadania està desitjant que arribi el 28 per descansar. El dolent és que depèn dels resultats, quedarà per decidir qui formarà Govern, el que portarà de nou a un llarg episodi fins que els partits implicats arribin a acords. Són coses de les estratègies, interessos, acords i prioritats.

"El major risc és no córrer cap risc. En un món que canvia molt ràpidament, l'única estratègia que garanteix fallar és no córrer riscos", ha dit en més d'una ocasió Mark Zuckerberg.