Això no va de votar contra ningú

Diuen que a Espanya sempre votem contra alguna cosa o contra algú. A mi em sembla que l'afirmació és una veritat a mitges. Tot i ser així, un cinquanta per cent és molt vot com perquè els grans partits s'espantin i tractin d'activar el vot que abans era segur i ara... ja veurem.

Això que els escric no és un invent d'alguns periodistes sense color polític, ni tampoc ganes d'acovardir a ningú de forma específica, sinó l'evidència palmària del que la majoria de la gent percep nítidament en l'última setmana de campanya on, per exemple, el fenomen VOX ha angoixat el mateix Partit Popular, però també el PSOE, que no sap ni amb qui pactar ni si guanyant a les urnes podrà seguir al Govern.

Als independentistes tampoc els il·lusiona que ERC es baralli amb el PSC pel lideratge a Catalunya, ja que Puigdemont i els seus poden perdre el seu particular "referèndum" territorial, el que els complicaria el futur en el seu tortuós camí cap a l'enyorada Ítaca.

I a les autonòmiques de la Comunitat Valenciana, coincidents amb les Generals, Ximo Puig s'ha posat de perfil, com també han fet altres barons del PSOE diuen els politòlegs- per no contaminar-se de l'anomenat efecte Sánchez, molt destructiu segons en quina zona del estat estiguem votant.

Feia temps que una jornada electoral no havia despertat tantes expectatives, especialment entre els dirigents que fins fa poc navegaven tranquil·lament en l'immens oceà electoral de la dreta, durant anys ocupant butaques de primer nivell en el Govern, les comunitats autònomes i els ajuntaments.

Ara mateix són tres les dretes barallant-se bravament davant tot el seu electorat, que se'ls mira sorprès, mentre a la riba esquerra un camaleó anomenat Podem -que sorprèn per les seves mutacions- i un PSOE -desgarrat dels seus orígens d'esquerra espanyola- es fan ganyotes esperant que la tempesta catalana amaini i no els caigui a sobre una pedregada de nacionalisme espanyol que els arruïni la jornada.

Afegiu a aquest guirigall la gens menyspreable trama dels/les sorayistas populars, que estan esperant una patacada de Casado - sobretot si es produeix el sorpasso electoral de Ciutadans- per llançar-se a la jugular del fill polític d'Aznar i tornar-lo al lloc que tenien reservat per a ell Rajoy i Feijóo, el gallec silent.

I els de Rivera? S'empassaran el del cordó sanitari i hauran de pactar amb els socialistes com els diu una part de la banca i les grans empreses d'aquest país o es deixaran gestionar per VOX, lliurant el seu futur al populisme d'extrema dreta que tant li han criticat les seves socis parlamentaris europeus? Un altre enigma que aclarirem el mateix dia de les votacions.

Vostès facin com sempre, vagin a votar i triïn no per la seva ideologia -que aquesta utopia ja l'ha matat l'actual generació de polítics- sinó per allò que vostès creuen honradament que és millor per al seu país, per a la seva família i solidàriament per la resta dels seus conveïns.

Oblideu-vos dels ídols i tornin a ficar la papereta a l'urna, si els sembla, amb un somriure als llavis, com si estiguéssim en els primers temps de la Transició.

Això no és votar contra ningú, sinó fer-ho democràticament i pel futur més immediat.