La venjança de Tezanos

Si aquest país no fos com és... Més ben dit, si Espanya no tingués els polítics que ara té, avui mateix, 29 d'abril, dia següent a les Eleccions Generals, ja sabríem com s'anava a configurar el nou govern i fins i tot estaríem especulant amb els noms d'alguns dels seus ministres.

Ho aclareixo. Els espanyols no hem votat a la veneçolana -com mal preveien molts politòlegs i periodistes de pedal fix- sinó més aviat com solen fer-ho els danesos o els alemanys. Lògicament, davant d'aquest panorama, l'esperable dels que han estat votats, és mirar al seu voltant i actuar com a aquesta Europa del fred i la bonança econòmica, muntant alguna coalició o pacte que estabilitzi el país i minimitzi, per exemple, les tensions independentistes, enviant als països del seu entorn un missatge d'estabilitat i optimisme.

Ara mateix, mal que li pesi als aficionats que ahir es van concentrar al madrileny Carrer Ferraz per animar Pedro Sánchez i equivocar-lo en les seves decisions futures, el que és raonable -que no vol dir que sigui desgraciadament el possible- és que aquí i ara, es formés un Govern a l'alemanya amb socialdemòcrates i dreta civilitzada, empassant les dues formacions partidàries seus respectius gripaus, per formar un gabinet amb fortalesa parlamentària suficient per als quatre propers anys que redrecés la inestabilitat política, molt danyada pel procés català, i rellancés la economia cap a la baixada de l'atur endèmic i la creació d'ocupació de qualitat, especialment entre els més joves i les dones treballadores.

Tots tenim en la ment qui són els principals actors d'aquesta comèdia que els ressenyem que, però, no estan per la tasca d'interpretar-la.

I si això és així, que ho és, a l'actor principal només li queda moure el pal amb la pastanaga per intentar que algú es la coma i tinguem, a partir d'aquest fet, una situació més feble que la desitjada i amb ella un núvol de conflictes que ens aniran caient com la pedra, de forma intermitent i inesperada.

Com es veu, res semblant amb l'altura política dels que han votat, que han demostrat ser més pragmàtics i intel·ligents que els seus votats electes.

Per la resta, tots sabem, menys l'interessat, que a Pablo Casado se li ha ensorrat el xiringuito, i quan es perden 3,7 milions de vots i 69 escons que procedeix a l'Europa parlamentària és dimitir irrevocablement i tornar a la Universitat a reprendre l'estudi d'un nou màster sobre alta política i moderació ideològica, i que, per cursar-lo, s'exigeixi la presència física de l'alumne abans d'obtenir el títol corresponent.

No és aquesta la intenció del líder de l'oposició, com no ho és tampoc la de retirar-se definitivament el Senyor Aznar que, com a assessor i protector de VOX, ha tingut un paper molt desgraciat i ruïnós per als interessos del partit que va fundar Manuel Fraga.

Qui sí que ha encertat és José Félix Tezanos Tortajada, el polèmic director del CIS, que als seus 72 anys ha aconseguit poder enviar-li un zasca a la SER en les últimes hores als seus molt nombrosos detractors que el van posar a caure d'un burro per l'informe del 9 d'abril, que tant es va aproximar als resultats electorals d'aquest 28 d'abril. 'Tezanos dixit' als descreguts sobre el seu CIS: "Alguns farien millor a intentar estudiar i treure conclusions en lloc de desqualificar-les a priori".

Vaja, que el veterà polític socialista ha quedat com el príncep de la marees després d'uns mesos en què, especialment els del PP, li han arribat a dir de gairebé tot. Al costat de Pedro Sánchez és, per mèrits propis, uns dels grans vencedors de la jornada electoral en què, per part catalana, tampoc ens hem d'oblidar d'Oriol Junqueras que, amb els seus 15 diputats, ha deixat el fugit Puigdemont a l'altura de la última torre de la Sagrada Família, la qual s'està construint ara mateix i des de la qual el 2022 l'inquilí de Waterloo podrà contemplar, si torna de l'exili, la plaça de Sant Jaume amb una Generalitat plena de dirigents d'Esquerra i socis polítics del PSC abstrets en com fer viables les seves propostes de govern.