Veneçuela: Els esdeveniments recents i el camí cap a la fi

Per aproximar-nos a una visió de l'estat actual de la situació veneçolana, és convenient avaluar els esdeveniments que van tenir lloc en els dies passats (30A i 1M), amb les seves múltiples arestes i conseqüències.

El que ha passat el 30A, lluny d'un alçament militar i més encara d'un Cop d'Estat, va ser un acte de rebel·lió civil que va començar amb la decisió del president de l'Assemblea Nacional (AN), actuant com a President (I), d'indultar al senyor Leopoldo López, líder del partit Voluntat Popular i el presoner polític més rellevant de l'oposició. Una altra versió indica que es va filtrar la intenció del govern de detenir el Pdt. de l'AN i tornar López de casa a la seva presó original de Ram Verd i això va precipitar les accions.

Sorprenentment (¿?) el comandant del Servei Bolivarià d'Intel·ligència (SEBIN), organisme responsable de la custòdia de López, va acceptar posar-lo en llibertat amb la qual cosa es va provocar una fractura a la cadena de comandament de l'òrgan d'intel·ligència, captura, tortura i repressió política més important del govern.

A això es va unir la incorporació d'un grup de prop de 40 membres de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) que va desertar i va actuar com a custodi de López i després del President de l'AN, facilitant així la seva protecció i posterior trasllat als voltants de la base Aèria militar de la Carlota a l'est de la ciutat de Caracas.

L'acte de rebel·lió civil va culminar amb l'activa mobilització de la gent opositora, no només a Caracas al voltant de López i el president de l'AN, sinó en altres 63 ciutats del país. Com a conseqüència va haver refregues i enfrontaments amb els grups irregulars de defensa del govern i funcionaris policials, que van produir ferits i detinguts, la gran majoria en el sector de l'oposició.

Malgrat l'assenyalament del govern sobre un suposat Cop d'Estat i l'amenaça de sancions severes contra els implicats, el balanç d'aquest 30A és, al meu entendre, el següent:

El president de l'AN està lliure i al carrer, complint amb la seva agenda i Full de Ruta.

Ara el senyor López està lliure i reprenent la seva condició de líder opositor.

El SEBIN està intervingut i ha deixat de ser un instrument fiable per a la defensa i protecció del govern.

El descontentament en la Força Armada (FANB) se segueix fent evident i en creixement (el grup desertor es troba asilat a ambaixades).

El poble opositor segueix mobilitzat i al carrer.

El Full de Ruta de l'AN segueix vigent i en curs.

El govern segueix semblant solitari, acorralat, reactiu, amb un discurs buidat de contingut i sense capacitat de resposta a la crisi que ell mateix va crear, llevat de la repressió desencadenada a tot el territori nacional i contra els mitjans de comunicació.

Per la seva banda, i tot i la frustració d'alguns sectors opositors per no haver-se aconseguit més amb les accions del 30A, l'1 de maig va tenir lloc una concentració multitudinària a Caracas, però a més en totes les capitals d'estat i en les principals poblacions del país. La resposta del poble opositor va ser massiva i important des del punt de vista polític.

Allà es va anunciar la continuació de les accions previstes en el Full de Ruta, especialment l'inici dels ATURADES escalonats en tots els àmbits de l'activitat del país, els quals s'espera que conduiran a l'ATURADA NACIONAL com a gran instrument de pressió política.

Sembla, doncs, que estem en el camí cap a la fi.