La Marbella del Baix Llobregat

El 4 de maig de fa dos anys la Guàrdia Civil va irrompre a l'Ajuntament de Viladecans per dur a terme una investigació judicial que es coneixeria com a 'cas Inipro', un assumpte molt seriós que continua investigant-se i que compta amb imputats de nom conegut que tenen com a denominador comú el PSC i l'empresa municipal que presumptament va cometre actes il·legals amb recursos municipals.

A dia d'avui segueix havent-hi diverses imputacions, però el principal sospitós ha mort desgraciadament mentre la instrucció i el corresponent judici es retarden sospitosament. L'arribada del PSOE al poder fa pensar que el trasllat del jutge instructor a un jutjat de Barcelona --així com altres detalls que aquest periodista omet per respectar el secret sumarial, la privacitat dels propis guàrdies i no posar en risc les seves fonts molt solvents-- són coses que desgraciadament segueixen acompanyat al món de la política i, en aquest cas, a Viladecans.

El dia dels fets que descric succintament els confesso que em vaig asseure en una terrassa de la Plaça de l'Ajuntament per contemplar "l'espectacle", perquè les meves fonts m'havien advertit la nit anterior que al dia següent hauria 'moguda'. Així que en primera línia vaig veure la cara que posaven els propis protagonistes i després em vaig anar assabentant de coses curioses com la precipitada crema de papers en una terrassa i moltes més coses que he guardat i guardo gelosament per escriure-les (o no) en un futur pròxim . Fins m'han explicat els orígens de la fundació de la precursora de INIPRO en la qual una dona és protagonista.

I per què escric sobre això? Primer per no oblidar l'efemèride de l'operació de la Guàrdia civil, als agents els agraeixo, encara que sigui jo sol, el treball de recerca que van realitzar durant tantes jornades de treball professional impagable. Però també per esbossar el que entenc és l'economia del meu poble d'adopció al qual tant vull i valoro.

Fa uns dies, l'il·lustre i televisiu professor Bernardos de la Universitat de Barcelona (UB) --jo em declaro fill intel·lectual de l'Autònoma i fervent defensor de les seves idees progressistes-- va oferir una Conferència al Cubic per enaltir les excel·lències econòmiques del nostre poble / ciutat. El destacat economista parlava en aquest fòrum emparat pel paraigua legal d'un concurs que s'havia atorgat "imparcialment" a una de les fundacions de la UB --universitat on imparteix la docència i que actua com a mera intermediària-- i que després el mateix Bernardos publicarà en llibre, tot això amb un cost que puja a 16.000 euros. Doncs ve el professor Bernardos a Viladecans per dir-li a l'alcalde i al seu consistori el bons que són gestionant i el brillant futur que ens espera.

Quan vaig llegir la notícia em vaig somriure, perquè em va recordar a un brillant empresari de la comunicació espanyola amb qui vaig treballar que tenia el bon costum d'encarregar els plets més enrevessats a un exministre socialista, el nom també ometo, que després facturava els seus honoraris mitjançant una altra coneguda Universitat. Això, com vostès. Poden suposar, fa dubtar de si realment la Hisenda Pública no perd pel camí algun percentatge dels seus impostos. Sigui el que sigui, sent com és una anècdota personal hagués quedat aquí, si no fos perquè a continuació a la revista municipal que paguem tots, un article de l'alcalde Carlos Ruiz utilitza les dades de Bernardos amb escassa vergonya per fer-se a si mateix la pilota en plena campanya electoral. Tot això sense que l'oposició digui ni piu.

Fa uns anys va venir a Barcelona el Nobel d'Economia Wassily Leontief. Treballava jo llavors a l'estimada Ràdio Miramar, on era amb vint anys el cap de la redacció i, per tant, em va tocar anar a entrevistar-lo. Recordo que el dia anterior vaig començar a sentir por escènica per la responsabilitat de l'entrevista per a la qual em vaig preparar a consciència. Quan el vaig tenir al davant em va recordar una mica a un altre savi amb el qual també havia estat un parell d'anys abans, l'incomparable oftalmòleg Dr. Arruga. ¿I en què s'assemblaven tots dos? Doncs en una senzillesa que et envoltava i que feia possible que amb els seus coneixements teves preguntes fossin magnífiques perquè la clarividència de les seves respostes el omplia tot. Així doncs, la meva admiració pels economistes i el seu treball m'ho va ficar al cos el record de Leontief. Aquesta sensació vull conservar tota la meva vida fins i tot després dels disbarats que li he llegit a Gonzalo Bernardos, que a més pensa seguir practicant amb la publicació d'un proper llibre.

Miri professor: Viladecans és el centre de les operacions de Inipro, una gran fàbrica d'ocupació, però per a familiars, exdirigents i militants socialistes, circumstància que crea un vot captiu quan es convoquen eleccions. L'empresa municipal és un desastre amb pèrdues milionàries que es compensen amb la venda de patrimoni públic. Quan ve al nostre poble un innocent empresari com és Florentino Pérez, la piscina que ens construeix costa, al final, un munt de milions més que el que es va pressupostar i a més se li lliura el servei de neteja municipal, per si el de la construcció li sap a poc. Als veïns això els costa un deute per a diverses generacions, a més de patir la inundació d'una riera que els desguassos de l'edifici no han aconseguit eliminar ni fins i tot pagant l'obra a preu d'or.

No s'enganyi: el de Roca no és més que un cop de pilota urbanístic de primer nivell per construir pisos i vendre'ls després, si és que el tema de l'amiant queda en res i no sorgeix un problema de salut molt greu. Del polígon centre es van altres empreses animades per una mà misteriosa, que es frega les mans amb la plusvàlua constructora que presumiblement es produirà.

Sobre el del turisme i l'outlet, Vè. com a economista sap que als Estats Units és ja un model caduc com ho era el projecte d'Eurovegas, que tant van combatre els diaris d'aquest grup fins que la majoria vam arribar a la conclusió que ens volien colar un gol urbanístic per l'escaire.

La gent de Viladecans encara enyorem aquells temps en què les empreses Camy, Nestlé i Metron donaven feina al nostre poble. Eren també els temps de les lluites sindicals a Roca quan aquesta no especulava amb els terrenys de la seva seu i sí fabricava vàter per a tot Espanya mentre s'obria al mercat exterior.

Miri professor els que han vingut a substituir-los. És a dir, Unilever, Desigual, Derma Esthetic, Outlet Style o grans superfícies com Aldi o Mercadona i pròximament la multinacional AMM, que no han estat capaços de crear la meitat de l'ocupació que teníem en els seixanta. Avui ja sabem que el projecte urbanístic de les Olivaretas es va dur a terme amb fons alemanys, una gran victòria per a l'especulació amb el suport d'un Ajuntament socialista. Anem, com en la millor època de Jesús Gil a Marbella, un exemple gens saludable que han decidit seguir Carlos Ruiz i els seus 'mariachis'. Per això, a aquest periodista se li ha ocorregut denominar a Viladecans com la Marbella del Baix Llobregat, amb tot el respecte del món per als Marbella que encara intenten treure de sobre la pesada càrrega d'un passat econòmicament nefast.

Finalment, sàpiga vostè. Que en el nostre modest Vilapress sempre hem recollit les manifestacions davant l'Ajuntament dels comerciants/empresaris locals que han vist com aquest govern municipal els omplia de promeses incomplertes i pujada d'impostos mentre feia créixer al seu voltant una competitivitat comercial despietada que els acorralava amb la seva competència deslleial i gegantisme descontrolat. Fixis Vè. que Desigual, marca que tothom coneix, sí que va posar la seva seu a Viladecans, però l'entrada la va orientar cap a Gavà com si això simbolitzés semiòticament el seu menyspreu cap al poble que li va facilitar els terrenys.

No obstant això, sí que hi ha un aspecte en què som els líders absoluts: el nombre de repetidors telefònics, trenta-quatre, en un nucli urbà tan petit, mentre que la Urbanització de Albarrosa en què van viure alguns futbolistes del Barça als gloriosos temps de Kubala, la llum i el telèfon segueixen arribant a través dels pals de fusta que envaeixen totes les voreres dels seus carrers, sense que es pugui caminar deu metres sense haver de sortir d'aquestes voreres. Com poden suposar, els casos de càncer s'han disparat. Jo sóc un d'ells, per si li serveix d'exemple.

Quan vostè. Publiqui el seu llibre, Metge Bernardos, m'ho llegiré atentament. A mi de nen m'agradaven molts els còmics del Capitán Trueno, encara que crec que El Jabato li quedarà molt millor si Vè. l'utilitza com a sobrenom del veritable protagonista d'aquest miracle econòmic, l'alcalde Ruiz, que li ha pres el pèl encara que a Vè. li costi creure-s'ho. I és que Viladecans enganya molt, especialment l'actual govern municipal socialista. Paraula de periodista de la Transició i llicenciat en Ciències de la Informació per l'Autònoma.