El circ s'instal·la al Congrés dels Diputats

Com estan vostès? És una frase ja mítica que identificava els famosos pallassos de la tele. Una saga que va aconseguir que el circ entrés en totes les llars. Mai fins a aquesta data havien tingut tant públic. Va ser el renaixement d'un espectacle que aglutinava la família al voltant de la caixa tonta. Això va servir també per alimentar l'assistència al circ en directe. S'havia produït la segona edat d'or del circ. Fins a la ciutat de Cornellà van començar a celebrar el famós Festival de Pallassos que encara continua celebrant-se.

Quan el circ televisat de la família Aragón va desaparèixer de la graella, l'auge d'aquest espectacle de nens i grans va començar a baixar tan ràpid com un nen en un tobogan. Coses del progrés.

Com estan vostès? Seria la pregunta que hauria d'haver fet la nova presidenta del Congrés dels Diputats, als seus senyories. El circ recobra de nou protagonisme, però tenint al Congrés dels Diputats com a seu permanent.

L'inici de la tretzena legislatura que s'iniciava aquest dimarts ha estat tot un espectacle més propi de l'àmbit circense que dels representants legítims de la ciutadania. Espectacle que deixa al descobert la manca de respecte a la pròpia democràcia que ha fet possible la seva presència en aquest recinte. "Un dia sense riure és un dia perdut", deia Charles Chaplin. Això devien pensar els actors de l'obra.

L'assistència dels polítics presos a la presa de possessió i votació de la presidenta de la institució feia presagiar tempesta a la bancada. Ja van resultar surrealistes les presses d'algunes de les seves senyories per ocupar determinats seients perquè es visualitzés a les televisions. Va ser el cas dels diputats de Vox que es van col·locar darrere del govern en funcions.

L'entrada a la sala de sessions i el jurament dels polítics presos s'esperaven amb atenció, per part de tots, més encara dels mitjans de comunicació que hi eren presents per donar fe del que allà passava. Les previsions es van complir amb escreix.

Junqueras buscava la foto amb Sánchez i es va produir. Pel que fa a l'acceptació del càrrec de diputat amb el juro o prometo que és preceptiu segons la Constitució, per confirmar que ja s'és diputat, els presos polítics feien la seva promesa com tothom ja sap. Situació que va produir alteració en els seients dels diputats de Ciutadans, PP i Vox, amb crítiques al fet. També alguns diputats d'aquests partits van realitzar el jurament d'una manera molt particular, que ja coneixen.

Tot el que ha passat al Congrés estava perfectament premeditat. Els diputats independentistes volien muntar el número per tenir protagonisme en els mitjans de comunicació, com ho van tenir. Els altres, havien escrit guió que van complir amb detall. La veritat és que el lamentable espectacle estava servit, per vergonya dels ciutadans que han votat a uns i altres.

El Congrés s'ha convertit en un circ, els lleons s'han quedat vigilant la porta del mateix. Els pallassos no fan riure, fan pena i ràbia. El mag, per art de màgia, fa desaparèixer la Constitució davant de tots, sense que ningú hi posi remei..." La democràcia és l'art i la ciència de dirigir el circ des de la gàbia dels micos", afirmava HL Mencken.

El fons de les coses és important, les formes també. Les regles estan per complir-les i modificar-les quan toqui fer-ho, és lògic que això sigui així, però quan el respecte ha marxat al xiringuito de la platja més propera, les coses no funcionen. No cal que ses senyories masculines vagin amb corbata, però anar amb samarretes no em sembla correcte, el mateix que les dones utilitzin samarretes en la seva indumentària, no. Què passaria si els uixers, fossin amb samarretes, els mossos en xandall, o en pantalons curts? Hi ha unes mínimes normes de respecte que s'haurien de mantenir. La institució és un lloc d'acatament pel que representa. Els numerets es munten al carrer, o a casa seva.

Tots els grups polítics que formen part del Congrés haurien d'arribar a un acord perquè les coses canviïn. Tensió, discussió, diferències, sí, espectacles vergonyosos, no. Està en joc la pròpia democràcia. El respecte no està renyit amb la discrepància. Cal donar exemple.

Per cert, hauria d'estar prohibit que ses senyories portessin els telèfons a l'hemicicle, donen una imatge gens exemplaritzant. Veure'ls com en lloc d'estar escoltant els oradors a la tribuna, estan com bojos donant-li a les tecles com si la vida els fora en això. Deia Goethe que "El comportament és un mirall en el qual cadascú mostra la seva imatge."