Europa s'estima

La premonició preelectoral que els euroescèptics xenòfobs, populistes, ultranacionalistes (amb i sense Estat) o els parafeixistes d'extrema dreta posarien en subhasta a la UE no s'ha materialitzat. Europa no està en subhasta. En realitat, dos de cada tres eurodiputats electes volen una Unió Europea cada vegada més unida, tal com van afavorir els pares fundadors en el Tractat de Roma de 1957.

Amb 20 del total de 54 eurodiputats escollits a Espanya, el PSOE desbanca nítidament al PP (12) com a primera força amb major suport ciutadà. Aquests resultats a nivell espanyol no només confirmen la bolcada polític que es va produir en les eleccions generals del passat 28 abril, sinó que l'incrementa. Si la distància entre els dos partits en les últimes eleccions generals va ser de 10 punts percentuals, en les eleccions europees el diferencial ha augmentat fins als 13 punts. Un de cada tres electors espanyols ha votat pels candidats socialistes a l'Europarlament.

En el context continental, i malgrat que s'especulava amb que els opositors al procés d'europeització podrien arribar a ser un de cada tres electors, al final les previsions han minvat tals previsions a poc més d'un de cada cinc. Aquestes xifres s'assemblen més als resultats de l'últim Eurobaròmetre que validava un optimisme europeista inqüestionable: gairebé set europeus --sense comptar els britànics encara embrancats en el seu dubte hamletià del Brexit-- afirmaven que els seus països s'havien beneficiat de la integració europea. Fins i tot una majoria reduïda de britànics era de la mateixa opinió respecte als beneficis aportats per la UE. Per a ells es presenta ara un escenari indesitjat i punyent com seria la sortida abrupta del Regne Unit abans de la data límit del pròxim 31 d'octubre.

Sigui com sigui, és segur que els intents de Trump i Putin es redoblaran a fi i efecte d'erosionar a la UE amb tot tipus de reclams i pressions polítiques i econòmiques. Amb aquesta finalitat s'encamina l'ofensiva ideològica reaccionària de personals com Steve Bannon. L'antic conseller àulic de Trump, un dels majors creditors de la seva victòria presidencial, es troba ara instal·lat i fent proselitisme a Europa. La seva estratègia no és altra que contribuir amb les seves idees a destruir el projecte europeu i amb això el model social europeu que legitima la convergència europea entre els seus diversos països. Un model que se sustenta en el nostre univers de valors de llibertat, igualtat i solidaritat. Les propostes de Bannon, encarnades a la Casa Banca pel Donald Trump, no van dirigides tant a canviar el món, sinó a posseir-lo. Per a això poc importa que es propaguin veritats, mig veritats o simplement mentides (fake news). Tot sigui en nom de la conservació del poder polític i la preservació d'un capitalisme de casino que aporta dividends corporatius a curt termini i destrucció planetària per a un futur incert.

La pervivència de conquestes ciutadanes europees com són els nostres sistemes públics de pensions, d'educació i sanitat, o de serveis socials universals depèn en bona mesura de la renovada majoria d'europarlamentaris europeistes. Ells han de ser ferms en defugir els cants de sirena d'una globalització neoliberal que, com molt encertadament assevera el filòsof Michael Sandel, ha incrementat exponencialment la desigualtat, afavorint als de dalt i subordinant encara més a les classes treballadora i mitjana.

Les eleccions han reafirmat la vigència dels reptes que confronta el procés d'europeització. Aquests són formidables, de la mateixa manera que titànica cal interpretar la resistència política del Vell Continent a ser engolida entre el sistema capitalista anglo-nord-americà i el postsoviètic imperialisme rus. I és que Europa vol més Europa.