Volem o no volem separació de poders?

A Quim Torra se li ha tornat a notar la cara més intolerant i supremacista de la seva molt escassa carrera política. No porta bé el judici del Suprem, i se li nota massa que sobre la separació de poders no té cap interès a saber res, com si el seu projecte d'Estat caminés cap al tercer món, on justícia i poder polític són el mateix, perquè allà el que es practica és el de "o estàs amb mi, o estàs contra mi".

Ahir, en lloc de reconèixer que ha fet una pèssima gestió de Govern, com ja va mostrar al seu pas per Sitges davant tots els empresaris que van anar a escoltar-lo, es va enrocar en la repressió, paraula d'ús fàcil i va continuar entre els procesistes, acusant els socialistes del que no poden fer, que és dir-li a uns fiscals de què han d'acusar o no. Bastant ficada de pota ha estat ja col·locar una Advocada de l'Estat en un judici, en el qual l'acusació pública li ha donat mil voltes, deixant-la en el ridícul més espantós davant la ciutadania i la Sala. Només per això, Torra hauria d'haver emmudit i esperat la sentència d'un tribunal que encara no ha emès sentència.

I com tot el món s'ha tornat boig i el que es vol és guanyar l'absolució a través d'un judici paral·lel, avui les defenses han anat a Catalunya Ràdio a posar a parir a qui no estigui d'acord amb les seves tesis, per tal d'acovardir el Suprem en ple relat de la causa. Així els anirà als qui fan aquestes ximpleries i de poc valdran les paraules de clemència que hem pronunciat molts a la recerca d'una solució benigna per als qui els fiscals acusen d'haver donat un cop d'Estat. De vegades, la incompetència professional es dissimula fent-se les víctimes.

Un dia d'aquests, amb assossec i honradesa, algú ens explicarà el perquè dels fets viscuts perquè tots puguem acceptar-los amb normalitat democràtica. Mentrestant, escoltem Torra i els seus desvaris i sobretot al profeta de Waterloo, que és l'artífex principal d'aquest monumental embolic. Amb les seves paraules ens desfogarem a gust.