Setembre és un bon mes

Queda molt de pactar o desacordar i el ball de Sant Vito no ha fet més que començar. La reunió de Sánchez i Esglésies de dimarts és un clar exemple de la desconfiança que uns i altres es tenen quan decideixen veure les cares. Govern de coalició, govern de cooperació, govern que inclogui àrees específiques tutelades per Alts Comissionats... Govern del que vostès. Vulguin, tot s'hi val si al final uns i altres quadren els números dels seus interessos partidaris. Arribats a aquest punt, benvolguts votants, la ideologia s'aparca i emergeixen els interessos humans, que sempre corren més pressa. Es recorden de l'odiosa pregunta ¿com està el meu? ... Doncs això.

De moment, el que té més boques que alimentar és Pablo Iglesias. Fins a 50 senyores i senyors sense curre, de la seva cort personal, ha de col·locar al voltant de la manduca que atorga el poder després de la 'desfeita' electoral podemita, i això és innegociable. Com també ho van a ser els Ministeris i el repartiment dels nomenaments a Europa que no són petita cosa. Ho anirem veient pas a pas.

Hi ha tanta gent emprenyada que conformar a tots resultarà un veritable puntes de coixí.

Això no va resultar tan fàcil com ho han estat els pactes a Euskadi, perquè els que hi han arribat a un acord són dirigents de dos partits centenaris que ho tenen sempre clar quan es tracta de repartir-se el poder i els diners de les diputacions forals. Tant de bo l'Estat funcionés amb aquesta eficàcia, seria bo per a tothom.

I després hi ha el Judici del Procés al Suprem, on els advocats de la defensa es mouen en la traca final entre el victimisme i la recerca d'un clima que propiciï l'indult real, per poder tancar un conflicte que promet portar-se per davant l'estabilitat financera i la pau social. Fem la pau, resolguem el conflicte amb una sentència generosa, s'escolta a les files independentistes però, de moment, no hi ha resposta i sí tambors de guerra al voltant de la fiscal general de l'Estat, la qual demana sentència per rebel·lió, a la qual diuen que el Govern socialista vol cessar de forma immediata per no haver-se deixat manipular com l'Advocacia de l'Estat.

La també ministra de Justícia, protectora de l'esmentada Fiscal també sona com cessada cum laude, i ambo fets, si es confirmen, deixaran als indepes molt contents, però seran decisions que arribaran tard i provocaran més polèmica que felicitacions.

En definitiva, tot un embolic que unit als embolics autonòmics i municipals faran necessària l'alentiment de la presa de possessió de Pedro Sánchez, que els més prudents aconsellen que se celebri al setembre, que és un mes idoni per afrontar la nova legislatura. Així que ... a esperaaaar!