Acciona: Agafa els diners i corre

Acaba de conèixer-se la curiosa dada que Acciona ha venut el seu plet amb la Generalitat per l'ATLL per 170 milions d'euros més un percentatge a recollir si els de FORTRESS li guanyen en els tribunals als hereus d'Andreu Mas-Colell una baralla que entre els dos demandants han creat i ara té un epíleg vergonyós.

Si els qui jutjaran l'assumpte volen saber de veritat el que va passar, poden tirar d'hemeroteca i llegir-se tot el que CatalunyaPress va explicar sobre l'assumpte i, llavors, estic segur que la reprimenda moral a ambdues parts seria de categoria i a més la Fiscalia impediria, en defensa dels interessos públics, que cap de les parts toquessin els diners dels contribuents que ja prou han pagat amb la mala praxi demostrada en tot aquest tèrbol assumpte.

Acciona (i amb ella la família Entrecanales) no han fet més que equivocar-se cada vegada que han intentat ficar-se en el negoci de l'or blanc, és a dir: l'aigua. Vaja, que hi ha per escriure un parell de llibres per poder recopilar una petita part de les seves equivocacions empresarials i tècniques, que en el cas de l'ATLL ha estat un nyap monumental, per no dir-li d'una altra manera menys elegant, que ara pretenen que paguem totes i tots els catalans.

Per les quantitats que es manegen --uns 50 milions que els de l'actual Govern volen pagar, més els 170 que rep la multinacional espanyola--, ja poden vostès. Deduir les xifres que s'han manejat que segur cap dels nostres lectors manegessin encara que visquin molts anys.

Això és el que es veu, però i allò altre? Aquí caldria preguntar-li a Artur Mas o al president del Banc Brasilers que van establir en una banqueta per corrupció i que va ser el principal pagà de tota l'operació que es va muntar.

I per què els explico tot això? Perquè en l'Entitat Metropolitana treballa un polític que cobra un magnífic sou (93.570 euros) com a Director de Presidència de l'àrea de Barcelona, però que en el període 2003/2006 també amb el tripartit va ser nomenat conseller de Medi Ambient i Habitatge. Del seu departament depenia l'ACA, que va acumular tantes pèrdues com perquè el Govern Mas decidís privatitzar-la amb l'excusa que no podia gestionar tal forat. I és clar, qui es va emportar el caramel, aparentment enverinat? L''españolaza' Acciona: per aquestes coses de la pasta, les elits ara independentistes no tenen manies i molt menys escrúpols. És el moment en què els tribunals actuen, i els Carcolé i Badia, el duo dels incorruptibles, remenen la cua i s'equivoquen sobiranament fent perdre tots els plets als seus senyorets fins que els Tribunals anul·len un concurs manegat després del qual, ara mateix, s'estan repartint les despulles de l'acord al qual van arribar.

Però clar, en aquestes coses dels diners, quan s'albira un cop de pilota, la gent que el protagonitza, com pensa que està per sobre de la llei i el bé comú, s'apunta a un Joe Rigoli, és a dir: Jo segueixo. I en aquestes estem.

I com que la història dóna per a diversos capítols joiosos aquí em planto fent-li una pregunta a Salvador Milà: Vostè, que ha viscut políticament en les fonts d'Iniciativa, un gran partit de l'esquerra catalana, --on quan es deia PSUC jo tenia un gran amic anomenat Antoni Gutiérrez, al qual vostè no se li sembla ni en pintura--, no se li cau la cara de vergonya per ocupar, ara mateix, un lloc a l'Administració pública sense intervenir un concurs públic? No li fa vergonya dedicar presumptament a filtrar a documents que té l'obligació legal de protegir per allò de l'ètica i per descomptat de les noves lleis de confidencialitat que els emparen?

Per què no els pregunta als treballadors dels sindicats per la fi últim dels viatges que legítimament els correspon i que l'empresa té l'obligació de pagar? I ja que estem parlant de presumpta corrupció, per què no il·lustra al digital que publica les informacions de l'esquí finançades per Acciona? i es trenca la veu parlant de corrupció, amb el cas AGT en què vostè tenia per company al famós Luis García (el LUIGI del Cas Pretòria) que més endavant, i afortunadament per al regidor d'Urbanisme de Mataró, es va sobreseure. L'assumpte no va ser menor, afectava el PSC i hi havia diversos alcaldes en dansa. Per cert, el d'Urbanisme era vostè. I el jutge es deia Adolfo Fernández Oubiña, un altre conegut meu i de molta més gent de la família judicial.

Pobre alcaldessa Colau: com segueixi confiant en semblants professionals del maneig públic, tindrà una legislatura en què Esquerra Republicana es posarà les botes. Però no es preocupi senyora, no plori més. Hom, com és bona gent, l'anirà posant al dia de la aventures d'aquests i altres, que com es diu on jo vaig néixer, "haberlos haylos", perquè no li fotin la legislatura.

Per cert, sociates... aviam si espavileu! I encara un consell per a la gran ACCIONA: agafa la pasta i corre. No miris cap enrere i, sobretot, no vulguis donar lliçons de incorruptibilitat.