La deplorable imatge del BBVA

Portem ja diverses setmanes enmig d'un diluvi de notícies al voltant de les habilitats expiatòries de Villarejo i la seva estreta relació amb la cúpula del BBVA, que comandada per un "desaparegut" Francisco González, expresident de l'entitat -al qual s'ha empassat la terra- quan la seva presència mediàtica hauria estat més que mai necessària per explicar el que ara estan investigat els tribunals espanyols.

Són tantes les coses que la Justícia li ha perdonat a alguns bancs que ara, amb el BBVA en les primeres planes, molts desconfiem que quan s'acabi la investigació en curs els ara cridats a declarar rebin una sentència inculpatòria. La Doctrina Botín pesa tant en la nostra memòria col·lectiva que el dubte popular és més que lògica.

Però si la llei ens diu que cal deixar treballar als jutges amb total independència i també que ningú és culpable fins que no es demostra el contrari, res de tot això impedeix que el que es va explicant en els pocs mitjans que ens atrevim a això -per cert, els polítics s'han mostrat sospitosament prudents- hagi minvat el prestigi institucional del BBVA a les cotes més baixes de la seva història. Anem, que ha tocat fons i que tot aquest embolic li costarà molt car davant els seus molt emprenyats clients i els mateixos organismes de control.

Els seus actuals directius van a suar sang per recuperar la credibilitat, que és el bé més preuat de qualsevol banquer. Francisco González rebrà la seva sentència, però el mal que ha causat a l'entitat que ha gestionat com si fos la seva finca particular -amb l'ombrívola ajuda del Comissari Villarejo en temes molt poc clars- li treurà abans o després del seu retir daurat per haver d'explicar què feia amb la seva gestió i el per què s'ha enfonsat el prestigi d'una de les entitats més solvents d'Europa. Si a més es demostra algun delicte, ja podem plegar.

Pobre BBVA! Quin embolic en què l'han ficat!