Adéu Salvo, adéu Camilleri

El viatge per la vida d'Andrea Camilleri ha estat un regal per a tots els que cada estiu hem esperat impacients les seves novel·les, en les quals revivia la figura de Salvo Montalbano i els seus companys de peripècies, els que ens han fet feliços a la manera siciliana de parlar i assaborir el món mediterrani.

En aquest estiu del seu adéu, tampoc ens ha fallat el mestre, que ha estat capaç de fer arribar a les llibreries la 27a entrega del seu admirat personatge tot i que, els que saben de les seves coses, ens asseguren que no serà l'última, ja que al calaix de la seva taula de treball ha guardat una nova obra, la darrera. De moment, El Cuiner de Alcyon és ja la novel·la més venuda a Itàlia. No oblidem que Camilleri ha venut 35 milions d'exemplars, una autèntica barbaritat, i això que va començar a escriure amb 53 anys complerts, un veritable veterà. Al final deixarà un llegat de 104 llibres traduïts a 120 llengües i una legió infinita d'admiradors i de admiradores.

L'escriptor Andrea Camilleri amb l'actor Luca Zingaretti, el Comissari Montalbano de la televisió / negoziosolidarieta.mondoraro.org/

Reconec que el seu fervor per Manolo Montalbán, que va donar nom al famós comissari Montalbano, m'ha marcat sempre i m'ha predisposat a rellegir Camilleri amb enorme addició. El doblatge de la sèrie per part de la televisió espanyola ha estat molt bo, fins i tot superant l'entonació siciliana, només perceptible en l'original de la RAI, que quedava compensada per la qualitat de la interpretació parlada dels actors espanyols de doblatge que era i és excepcional.

Com Manuel Vázquez Montalbán, Camilleri era comunista i ateu, i com al seu admirat amic, també li va fallar el cor, només que l'italià es va morir a casa romana, mentre que el català d'origen gallec ens deixaria molt abans, però en la molt llunyana Bangkok. Pur humor negre made in Galícia.

En aquests moments, com a bons sibarites que eren i demostraven en les seves novel·les, segur que estan celebrant el retrobament en algun tuguri de Sant Andreu de Teixido, mentre discuteixen sobre el nou autor o autora que es van a buscar perquè els substitueixi cada estiu a els propers capítols de Salvo Montalbano, perquè si no ho fan a mi ia molts més ens van deixar tristos i sols com Fonseca.

Camilleri i Vázquez Montalbán, ¡que parell de genis!