Les llargues vacances del 2019

Mentre que el brot de listeriosi, a punt de convertir-se en epidèmia, una dona gran morta i 114 afectats, ens situa, en l'època de la colza ¿la recorden ?, Espanya i els seus polítics, romanen als llimbs, mentre Canàries crema pels quatre costats, asfixiada per la calor i per la incompetència dels que l'han governat fins fa poc i no van voler fer cas als seus bombers, que van anunciar la catàstrofe durant diversos anys perquè ningú netejava les muntanyes, ni tampoc els dotava de mitjans per afrontar un incendi de grans dimensions com el que acaba de deixar-nos als peninsulars sorpresos per la magnitud de la tragèdia.

Pedro Sánchez segueix a Doñana i la seva inacció vaig poder costar-li molt cara al novembre, ja que cap allà anem amb l'ajuda de socialistes, podemitas i independentistes que han apostat per les urnes irresponsables. Per si fos poc grat el panorama, a Europa ja es reconeix la recessió, ia Anglaterra, que camina a pas veloç cap al Brexit dur, s'espera poder estrènyer la gola a Brussel·les a costa de la frontera irlandesa i la seva pròpia autodestrucció econòmica. Tot val i Boris Jonhson paga l'envit.

Res és bo en aquesta cursa cap al despropòsit, fins i tot la solució que el Govern ha trobat per a l'Open Arms. Una sortida absurda i tardana que es va a engolir judicialment a la pròpia ONG a més de al Govern Conte que acaba de dimitir acusant al ministre Salvini d'irresponsable. Amb semblants adorns escènics, ningú té ja ha dubte que aquesta història donarà un guió fàcil l'insaciable Tarantino que mai repara en escenes sagnants quan es tracta en filmar tragèdies insuperables.

Arriba setembre i Catalunya espera la seva Diada amb grans manifestacions i dos importants congressos dels dos partits que malgobernen la pàtria del gran Tarradellas. Res de nou que no sapiguem i tinguem por al mateix temps. Només falta que Torra l'inútil busqui el conflicte final i amb ell, enfrontar socialment als seus conciutadans.

Diu ara aquest incompetent polític, que no està acord amb Junqueras, potser perquè sap que el líder d'Esquerra, a la presó, no disposa de la força d'un Puigdemont a Brussel·les que segueix a la seva que no és altra, que la seva senyora coure un salari milionari per no fer res, però també i sobretot que un grup de passerells pagui els costos de la seva cort dels miracles que aparent una República en l'exili. Si això deixa de passar, tinguin per segur que s'ha acabat la calma tensa, però calma al cap i a la fi, i que es donarà el tret de sortida a la insubmissió civil i amb ella al duel amb l'Estat que, aquest cop, acabarà encara pitjor que el que ens dirà la sentència del Procés que ja té a punt el Suprem i el jutge Marchena, precisament per a aquest mes d'infortunis i desvaris.

Benvinguts doncs, al món real, les llargues vacances del 2019 han acabat i ens espera una bona dosi de pragmatisme, per no dir, alguna cosa pitjor.