Amazònia en flames: una teràpia del xoc

En les societats o comunitats digitals, pel que sembla, l'ètica i l'estètica estan definides per les pantalles de l'Smartphone, iPhone... que fixen i promouen el bo i el bell per a cada comunitat digital. Aquestes mediacions tecnològiques, ara, convertides en "fonts" de veritats gairebé infal·libles, ens aproximen a les realitats, però també ens allunyen d'ella irremeiablement, convertint-nos en irreflexives "societats creients".

El recent "fenomen digital" de l'Amazònia en flames, que va activar en el nostre interior a hater, mitòmans, "ecologistes/àngels des del sofà de cuir"... són una constatació que com a humanitat involucionem cap a la cega i viral emoció eufòrica.

EL QUE DESCONEIXEM DE L'AMAZÒNIA

No hi ha Amazònia sense foc. Per als que tradicionalment cultivem i subsistim a l'Amazònia i les seves proximitats l'ús del foc per a conrear els sòls és part de les nostres cultures. Sense frega, ni crema, no hi ha menjar, ni carn. Ni per a nosaltres del camp, ni per als ciutadans. No existeix l'Amazònia idíl·lica sense foc. No hi ha Amazònia sense pobles indígenes.

L'Amazònia és un territori en disputa. Els que van iniciar amb la "il·lusió del desenvolupament sense límits", sabien i saben de les reserves vitals que preserva l'Amazònia. En aquest sentit, l'Amazònia va ser, és i serà sempre un territori assetjat i en disputa permanent per al mal desenvolupament d'ells.

Generar/aplicar teràpies de xoc ambiental "planetari" per apoderar-se del control de l'Amazònia va ser i és una constant de les transnacionals i governants de les seves cases matrius. No és tant el desig per apagar el foc de l'Amazònia, sinó l'obsessió per apoderar de l'Aigua...! En els textos escolars dels EUA, des del segle passat, s'ensenya que l'"Amazònia és un territori internacional".

No hi ha Amazònia sense pobles indígenes. Una altra de les intencions perverses dels que promouen la teràpia del xoc de l'"Amazònia en flames" és expulsar-nos o empresonar-nos als pobles indígenes que cohabitem a l'Amazònia i voltants. Una vegada que aconsegueixin declarar l'Amazònia com a àrea protegida sota l'autoritat d'organismes i ONG internacionals, argumentaran: "Poblacions primitives destrueixen els boscos i ecosistemes". Per tant, poblacions nòmades o seminòmades d'indígenes que encara sobrevisquin a les malalties propagades pel "civilitzat" hauran d'abandonar l'Amazònia, o acceptar ser "estabulats" en reserves vigilades.

No hi ha taxonomia completa de l'Amazònia. Després dels oceans, l'Amazònia, és un ecosistema encara desconegut per a la ciència moderna. Per tant, no existeix una classificació precisa, ni completa, de la Vida i dels ecosistemes que cohabiten en ella. En ella, van aparèixer i desaparèixer espècies de fauna i de flora sense esperar ser coneguts o classificats. En conseqüència, ningú sap amb certesa sobre la magnitud de l'impacte de l'actual incendi de l'Amazònia.

L'Amazònia és més que poesia. La identitat i història de la Mare Terra està feta de canvis incommensurables. Incendis, terratrèmols, fractures ... Els humans som un instant en aquesta identitat/història. Per tant, a la Mare Terra i a l'Amazònia no busquem salvar-les, sinó estimar-com són. Això implica reencantar-nos amb la Mare Terra. Iniciar l'abandonament de l'asfalt i del petroli, i fer el camí del retorn a la terra i cap al camp. Estimar l'Amazònia implica abandonar el nostre insostenible estil de vida urbà i començar a estimar l'estètica Terra.

En els últims segles, la modernitat va cremar moltes Amazònies. Dues terceres parts de la faç de la terra van ser incendiades buscant la comoditat de l'estil de vida urbà modern. És clar, encara no havia Smartphone, ni iPhone, per això potser ni ens vam voler assabentar. No hi ha major incendi planetari que la "civilitat" del petroli que alimentem.

És urgent apagar els actuals incendis de l'Amazònia, l'Àfrica ... dels abocadors urbans ... Però, abans de res, és urgent apagar el foc del confort urbà i de la consumopatia que ens habita. És urgent estimar la Terra i al bosc, però no des de la comoditat de l'asfalt. Benvinguts a les ètiques i les estètiques rurals!