Promeses, promeses, promeses, diu Pablo Iglesias

Que els debats es desenvolupen a través dels mitjans de comunicació és un fet que ningú posa en dubte, ho vénen fent fa ja uns quants anys. És més ràpid, senzill i no tens al destinatari davant. Coses de les estratègies, les noves tecnologies i, a més de tot això, arriba a la ciutadania.

Hores abans que el president en funcions, Pedro Sánchez, presentés en societat les 370 mesures que ofereix a Podem per seduir-, Pablo Iglesias era entrevistat a TVE i manifestava que les propostes del líder socialista són promeses, promeses, promeses. Vaja, que no es fia de la seva paraula perquè segons ell, hi ha documents que han signat i després no s'han portat a la pràctica. Ja es diu que les grans promeses solen ser molt sospitoses.

El líder de la formació morada, en plena forma dialèctica, li ha enviat diversos missatges al president en funcions recordant-li que volen estar a la taula del consell de ministres, que no accepta els abundants càrrecs de segon i tercer nivell -segons ell interpretació que li ofereix i que seguirà donant guerra. Però té tanta gent preparada Podem per ocupar els càrrecs? Alguns sí; la majoria són aspirants a un bon salari mensual.

L'escenificació mediàtica de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, amb intermediaris pel mig, segueix posant de manifest les seves desavinences que al final han arribat al límit de no suportar, a la desconfiança mutual i a un gairebé odi personal i polític: no hi ha empatia i voluntat de tenir-la. Iglesias vol erigir-se en el controlador del Govern, el Pepito Grillo la missió del qual és aconseguir que el Govern apliqui el seu programa i, si no ho fa, ho denuncia públicament. Vaja, que és tenir l'enemic dins de casa. Mentrestant, a Sánchez, aquesta actitud de "defensa" de les essències li posa els pèls de punta.

En aquest estat de coses, amb tanta proposta programàtica que més aviat sembla el programa electoral, si Podem no ho accepta, Sánchez té més arguments per convocar eleccions. Cal dir-li a la ciutadania que no hi ha manera d'arribar a acords amb els morats. Una estratègia que se l'està posant en safata la jove formació i els seus dos líders, Iglesias i Montero. La situació és de "guerra" i en ella sempre hi ha un vencedor, per això es fan. Però el resultat final, com afirmava Nietzsche  és que  'La guerra torna estúpid al vencedor i rancorós al vençut'.