Si us plau: No ens prenguin més el pèl

No sabem, amb certesa, si Zapatero imposarà la seva estratègia pactista que Iglesias i els seus donin suport a la investidura de Pere Sánchez i que aquest pagui a posteriori el favor integrant a PODEMOS al Govern en un uns mesos després de signar l'acord programàtic. El que sí que és evident és que el líder podemita té també el seu full de ruta secreta, cosa que saben els del PSOE perfectament, que consisteix, diem alguns periodistes, a "enganyar-los" donant-li els vots presidencials per després fregir al nou President al Congrés dels Diputats amb una oposició ferotge que ajudi a PP i Ciutadans a convertir en terra cremada qualsevol acció de Govern sociata.

Si això és així, algun analista de prestigi, com ara Zarzalejos en la seva secció d'El Confidencial, aconsella el president en funcions que no accepti l'encàrrec reial de formar Govern i que el mateix Rei s'abstingui de proposar-s'ho, perquè és un parany política mortal, més pròpia, diem nosaltres, de trilers i tramposos que de polítics honestos i intel·ligents.

A presidir el Consell de Ministres s'arriba pactant i signant acords consensuats que comprometin als signants a complir-los. Estem parlant naturalment de l'Estat, dels seus ciutadans i d'una situació econòmica i social molt compromesa que requereix serietat i treball eficaç durant, almenys, tota una legislatura. Perquè aquest succeir polític sigui una mera pantomima, és millor votar i deixar que el cabreig dels espanyols es noti en les urnes i es dirigeixi contra aquells que enganyen a la gent fent el contrari del que proclamen, que és l'assoliment del bé comú. Tots intuïm ja qui són.

Així que, com l'esperança mai ha de desaparèixer de la nostra forma d'entendre els problemes, cal suposar que la Senyora Calvo, aquest cop, no ens prendrà el pèl en nom dels socialistes de Ferraz i que la sopa de sigles que configura Podem deixarà de fer comèdia, ja que les dues parts voldran evitar-se la vergonya que se'ls assenyali com els primers responsables de l'actual situació política, que no només és solucionable per poc que prevalgui l'interès de tots els espanyols i de la qual haurem de sortir amb negociacions serioses o urnes. No queden més camins. Per tot això és pel que li preguem a la ja molt criticada classe política: Si us plau, no ens prenguin més el pèl.