La visita del copríncep Macron a Andorra

El copríncep i president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va complir la promesa de visitar Andorra aquest divendres, dia 13. Val a dir que és francès, i no anglosaxó, i se suposa que lliure de la superstició sobre la data.

Tot i que aquesta segona condició de cap d’Estat s’intueix secundària en el líder de un gran Estat europeu, de Mitterrand ençà –coautor i copatrocinador de l’actual constitució andorrana- els mandataris gals s’han esmerçat en acomplir els deures envers del –també- seu petit estat pirinenc.

Si cal destacar algun tret distintiu d’aquest esdeveniment, més que res protocol•lari, ha estat l’agilitat del mandatari en un recorregut, amb prou feines de vint-i-quatre hores, per tot el territori, amb presència a les set parròquies.

FOTO: @GovernAndorra

Una altra característica, aquesta habitual, va ser el bany de multituds facilitat per la ciutadania. Les mesures de seguretat, tan rigoroses com discretes, inclossos rastrejos per gossos i desplegament de forces d’ordre, van tornar a ser plenament compatibles amb l’accés dels ciutadans als coprínceps arreu del recorregut, per obtenir “selfies” i autògrafs.

Per l’acte central, a la Plaça del Poble de la capital, amb els discursos de les principals autoritats, i l’acompanyament de l’altre copríncep, l’episcopal Joan Enric Vives, s’havia afavorit la presència multitudinària amb el tancament de comerços i empreses –tret de l’hostaleria- entre les sis i les set de la tarda.

En resum, des del punt de vista a de l’acceptació, la visita de Macron no va tenir res a envejar a la de Chirac del 1997, la més llarga i entretinguda, d’entre totes les rebudes: la primera del general De Gaulle el 1957. Especialment des de l’aprovació de la Costitució del 1993 no hi han faltat i s’han succeït Mitterrand -especial com a coautor i coimpulsor de la Carta Magna i el reconeixement internacional del país amb el bisbe Joan Martí Alanis-, Giscard, Sarkozy Hollande i ara el “jove” Macron.

Totes les presències han estat marcades per la situació política del moment. Els andorrans reforcen com a “més amarga” la del marit de Carla Bruni, que va instar Andorra a sortir de la llista de paradisos fiscals i fins i tot va amenaçar més tard a renunciar al coprincipat si no es complien els requisits per a l’homologació en matèria fiscal i financera del país. Com a més peculiar, la d’Hollande, que veient la reacció ciutadana va comentar: “veieu, aquí sí que m’estimen”.

En l’ordre polític interior, Macron –com la resta- no va aportar res imprevisible a les qüestions claus per al seu Coprincipat: suport total al pacte per a l’acord mb la Unió Europea i per a l’arranjament de les vies de comunicació terrestres, especialment la RN 22 francesa fins al Pas de la Casa, per tal d’evitar els talls endèmics a l’hivern. I, per suposat, res de mullar-se pel que fa a la situació il•legal de l’avortament, sobre la qual li havien demanat un pronunciament diverses associacions socials i el partit socialdemòcrata.

El copríncep, en presència del seu homòleg eclesiàstic, es va escapolir com la UE pel que fa al procés català: “ho han de decidir els andorrans”.

Arribat dijous a la nit a l’hotel on va pernoctar, divendres al vespre, després de l’àgil però intens recorregut per les parròquies, Macron va emprendre el viatge del retorn deixant, com la pràctica totalitat dels predecessor, un grat record al seu “altre” Estat. I també com la practica totalitat, sol, sense la dona. Encara que potser aquesta vegada no hauria provocat tanta expectació la veterana Briggitte com ho hauria fet la cantant i ex model Carla.