Veneçuela: la fi del diàleg

La fi del diàleg entre Govern i Oposició ha estat anunciat.

Primer, de fet, quan el govern es va absentar de la taula fa uns 40 dies. Ara, de dret, quan el President de l'Assemblea Nacional (AN) va informar la retirada de l'oposició. On ens deixa això?

Doncs, de tornada a una lògica de guerra que té rumb de col·lisió, agreujada per l'evidència d'un desplegament militar sense precedents a la frontera amb Colòmbia, un discurs guerrerista i una actitud altament agressiva per part del govern.

En un article anterior assenyalàvem les diferents fases i processos per les quals es transita en un procés de construcció de la pau.

Aquestes són:

FASE 1: GUERRA antagonisme total sense reconeixement de "l'altre" que es resol amb l'aniquilació o rendició total.

Procés transformatiu 1. Mediació: propiciar acostament / trobada. Es requereix un tercer de bona fe.

FASE 2. ANTAGONISME desencontre per diferències però amb coexistència.

Procés transformatiu 2. Reconeixement de "l'altre". Acceptació: S'identifiquen coincidències interessos comuns.

FASE 3. CONFLICTE percepció d'existència de situacions contradictòries / incompatibles però transformables.

Procés transformatiu 3. Trobada: Es construeix confiança i s'enforteix voluntat de diàleg amb justícia. Es promou la creació de sintagma (paradigmes compartits).

FASE 4. COMPETITIVITAT recerca d'identitat i espais propis.

Procés 4. Acords: s'estableixen criteris per al creixement i desenvolupament conjunt.

FASE 5. COOPERACIÓ disposició a establir acords.

Procés 5. Equitat: s'estableixen objectius, metes i polítiques (accions) perquè no hi hagi perdedors o exclosos i el canvi sigui vinculant.

FASE 6. CONSTRUCCIÓ de LA PAU coexistència amb equitat.

A més, per avançar en els processos transformatius per a la construcció de la Pau hi ha alguns requisits necessaris:

1. Reconeixement de l'altre: vol dir acceptar que "l'altre" existeix i que les seves idees i propòsits són legítims. És una condició necessària per passar de l'antagonisme al conflicte i conjurar la guerra.

2. Confiança: vol dir que ha d'haver un mínim (llindar) de confiança sense el qual el diàleg no és possible. La confiança es construeix a través de les paraules (el discurs) i les accions.

3. Flexibilitat: Es refereix a la capacitat que tenen les parts per acceptar les falles en les expectatives sobre alguna cosa o algú.

4. Tolerància: Es refereix a la capacitat que tenen les parts per compartir conductualment amb els que no s'està d'acord.

Com es veu, amb la liquidació del diàleg de Barbados tornem a trobar-nos en la Fase 1 de GUERRA, on les parts no es reconeixen i amb el procés transformatiu de mediació i trobada cancel·lat.

Amb el component militar-guerrerista acabat d'incorporar, el futur immediat de la pau llueix fosc, per dir el menys.

Ara, en una recrudescència de la seva voluntat autoritària, el govern ens amenaça amb un "Cens de Població i Habitatge", que estarà a càrrec de la "Milícia Bolivariana", de les Comunes, dels Consells Comunals i de voluntaris d'un moviment polític creat pel President per la seva passada campanya electoral. El seu propòsit és identificar els habitatges desocupats (la majoria propietat dels que van emigrar) i fer un registre minuciós de les persones que habiten les que estan ocupades. Pur i simple control de la població al millor estil cubà.

Així que només ens queda preparar per a una guerra total els components principals de la qual, fins ara i com si no fos suficient, havien estat: la destrucció deliberada i sistemàtica de les bases econòmiques de la nació, l'esquerda de l'estructura social, la dissolució de la superestructura política i cultural, amb l'afegit de la guerra psicològica que va conduir a l'aparició del 'síndrome del cremat' (burnout), en amplis sectors de la població.

Però no tot està perdut. El terrible impacte de la crisi econòmica que afecta més del 80% de la població està tenint conseqüències que el govern no calcula adequadament. A això s'hi han d'afegir els efectes de l'increment de les sancions econòmiques i de la pressió política internacional i, finalment, la mossa que fa la guerra interna, els xocs d'interessos, en el si del propi govern.

Treball i lluita, estudi i lluita, solidaritat i lluita, esperança i lluita, optimisme i lluita, viure lluitant... aquest és el camí que ens queda.