El Parlament de Catalunya no és una taverna

Ho vam poder veure, en viu i en directe: al Parlament de Catalunya es va convertir, per obra i gràcia del president de la Generalitat i diversos parlamentaris i parlamentàries, en un lloc insospitat per a la bronca i els pitjors instints polítics, que ens avergonyeix a tots els catalans i ens condueix cap a un carreró sense sortida si no es rectifica el rumb aviat.

Vam saber en el passat recent cap a on porten aquestes situacions de males maneres: quan patim la Declaració unilateral d'independència -d'efímera vigència-, les nefastes conseqüències en aquest mes d'octubre rebran una resposta legal en forma i manera de sentència dolorosa i difícil d'acatar per als independentistes i constitucionalistes que no fonamenten les seves creences polítiques en la pura i simple eliminació de l'adversari.

Els uns i els altres tindrem una difícil i llarga tasca per recompondre els vidres trencats per aquells mediocres com Puigdemont i Torra, als que la seva ambició disfressada de patriotisme ha portat a la fractura social dels seus conciutadans i l'enfrontament amb la resta dels espanyols; despropòsit que segueixen alimentant per desgràcia d'uns presos que segueixen a la presó i uns gudaris joves als que han invocat reiteradament sense rubor, per a la seva desgràcia i les de les seves famílies, que ahir mateix van ingressar provisionalment a Soto del Real. Tirar la pedra i amagar la mà, en un Estat de Dret que es preï com a tal, acaba irremissiblement davant d'un jutge, que lògicament té l'obligació d'obrir un sumari i decretar unes actuacions.

Un altra atenció mereix l'actuació parlamentària dels dirigents de Ciutadans, que han resumit tota la seva ideologia política en defensar-nos als constitucionalistes d'un risc vital, que personalment -sense que serveixi de precedent- jo no pateixo. No m'agradarà el to i sobretot la mala acció de govern dels dirigents de l'actual Generalitat, ni tampoc les seves discriminacions informatives i publicitàries evidents, però d'això al fet que m'hagin infós por hi ha un tros. I ho dic amb el coneixement de causa de la meva difícil etapa com a periodista en els anys que em va tocar exercir el meu ofici durant la tardo-Dictadura.

Per això, a les filles i fills polítics de Rivera, els prego respecte i moderació en el debat. Vostès, més que ningú -que diuen representar als afectats per les males arts indepes- han de millorar les seves formes, cuidant especialment el llenguatge, per molt que el Sàtrapa de la Plaça de Sant Jaume els escalfi com a mi mateix l'ànima democràtica. Aquest país és una Democràcia amb majúscules, i els demòcrates hem de ser, sobretot, prudents. Cercar el vot dels iracunds és tirar sal sobre un terreny sembrat d'hortalisses. Per entendre'ns: és privar els catalans que comencen la seva marxa en la vida de qualsevol possibilitat de desenvolupar les seves inquietuds a la terra en la qual han nascut. Aquests vots, cada vegada menys, que vostès aconsegueixin, són pa per avui i fam política per un demà immediat. Pensin-s'ho.

I els que estan a l'ombra amagats i mouen els fils creant problemes on no n'hi ha, tinguin la seguretat que, abans o després, els passarà com a l'"intocable" Villarejo, que es va passar de llest fabricant històries falses i ha acabat en la presó enviat per un jutge. Temps al temps.

Mentrestant, senyories, sense acritud, quedin-se amb la saviesa popular que tanca avui el nostre modest titular: El Parlament de Catalunya no és una taverna.