A Salvador Giner, in memoriam

Ens ha deixat Salvador Giner de San Julián (1934-2019), mestre de sociòlegs i un dels científics socials espanyols de més renom internacional. Català i catalanista irreductible, la biografia acadèmica de Giner es va desenvolupar en la seva major mesura més enllà de les fronteres de la pell de brau. En els seus anys de joventut va treballar com a professor a la Universitat de Barcelona però es va veure obligat a emigrar a causa de represàlies polítiques per la seva activa participació en el moviment democràtic universitari.

Va estudiar amb Friedrich von Hayek, Mircea Eliade, Hannah Arendt i Edward Shils a Chicago, després de la qual cosa va iniciar un periple docent que el va portar a ensenyar a Puerto Rico i a les universitats angleses de Reading, Lancaster i Brunel West London. El redactor d'aquestes línies li va conèixer personalment per primera vegada amb motiu de la seva viva voce, és a dir durant el seu examen de doctorat a la universitat d'Edimburg a la tardor de 1986. Ell era el external examinar, és a dir el membre de tribunal que tenia la última paraula sobre la qualificació del doctorand. La tesi versava sobre un estudi comparatiu entre Escòcia i Catalunya amb relació a la descentralització, l'autogovern i el nacionalisme. El professor Giner es va mostrar entusiasta amb la dissertació, i no poc sorprès que un madrileny hagués dedicat 3 anys de la seva vida a una tasca que en aquells anys semblava no semblava interessar a ningú, dins i fora del món de l'acadèmia. Vegin com han canviat les coses en aquests darrers 30 anys.

Després vaig tenir ocasió de treballar amb Salvador amb motiu de la celebració de la XII Congrés Mundial de Sociologia que es va celebrar a Madrid el 1990. Al mateix temps, i al costat de Manuel Pérez-Yruela, posterior president de la Federació Espanyola de Sociologia, vam emprendre la quixotesca tasca de crear l'Institut d'Estudis Socials Avançats (IESA), primer centre públic de recerca en aquest àmbit científic dins el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Els seus tres primeres seus van ser a Barcelona, Còrdova i Madrid. Les gestions i floretes administratius que van haver de realitzar per consolidar tan improbable empresa donarien de sobres per escriure un entretingut llibre sobre les dificultats burocràtiques i el caïnisme de la els acadèmics espanyols del ram per fer-ho possible. Avui roman el IESA a Còrdova amb vocació científica d'àmbit no només andalús i espanyol, sinó internacional. A Madrid el IESA s'ha convertit en l'Institut de Polítiques i Béns Públics, un altre referent també internacional de la recerca espanyola en economia, sociologia i ciència política del CSIC.

Amb els anys, Salvador va assumir diverses responsabilitats institucionals. A destacar va ser la presidència de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2005 a 2014. Entre les seves distincions han d'esmentar la Creu de Sant Jordi atorgada en 2006 per la Generalitat el 1995 i el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques ) per la seva trajectòria acadèmica. Juntament amb altres 'gegants' com Juan Linz i Manuel Castells forma Giner una triada d'extraordinaris científics que van fer aparèixer al mapa de les ciències socials internacionals el que ara alguns anomenen com la 'marca hispànica'.

Però al sociòleg català se li (re) coneix abans de res per les seves aportacions i contribucions científiques en el món de les ciències socials. Es compten per milers els estudiants que hauran utilitzat el seu manual 'Sociologia' a la diverses carreres universitàries on s'ha impartit a Espanya aquesta assignatura en els estudis de grau. El seu 'Història del Pensament Social' és una obra densa i omnipresent, també àmpliament àmpliament per estudiants universitaris de les ciències socials i humanitats.

En el pla de la teoria social, Salvador Giner s'ha recolzat en la doble perspectiva de la història de les idees i de l'anàlisi filosòfica per esmicolar, i després reconstruir, la influent concepció de la societat moderna com 'societat massa'. Un dels temes principals d'atenció de la seva obra és l'explicació macrosociològica de la modernitat. Algunes de les seves aportacions més remarcables s'ocupen del problema del problema de la dissolució, crisi i reestructuració de la societat civil, el pas històric de la burocratització a la corporatització, i les noves formes de desigualtat i dominació que sorgeixen en les societats hiper o post modernes.

Potser el problema central de la preocupació teòrica de Salvador Giner hagi estat el de la relació entre llibertat i determinisme social. La llibertat, ha sostingut el sociòleg català, presenta per al sociòleg un repte tan important que normalment aquest prefereix no enfrontar-se amb ella, ni tan sols conceptualment, ofegant-la en la hipòtesi determinista.

Una bona part dels temes que els més joves i lúcids científics espanyols repartits per les universitat estrangeres desenvolupen ara amb nivells d'excel·lència van ser introduïts per Giner a finals de la centúria passada, com ara el debat sobre la naturalesa i el destí de la societat civil , la dinàmica del (neo) corporatisme, el problema sociològic de la llibertat, la importància de la lògica situacional, la discussió sobre l'individualisme metodològic, la teoria contemporània de la societat de masses, la rellevància sociològica del ètica o la sacralització de la vida profana del món contemporani.

Més enllà de les seves contribucions científiques, la seva personalitat i bonhomia són actius que romandran en el fur intern de tots aquells que vam aprendre tant de la seva imaginació sociològica i la seva desbordant vitalisme. Descansi en pau.