La milla d'or de Barcelona

En aquest dilluns gris i trist, arribo a la seu de, el nostre i de vostès., Catalunyapress i veig que els contenidors que tenim davant el portal han desaparegut fruit de l'esforç bèl·lic dels CDRs i els seus col·legues els antisistema vinguts de Déu sap on. A prop, a només vint metres, una empresa que es dedica a la restauració de façanes ha deixat una quantitat ingent de bastides, tubs i peces d'acoblament, perquè ha decidit que avui cal començar a instal·lar la infraestructura que després, durant diversos mesos, va constrènyer una vorera plena de brutícia i de motos, aparcades il·legalment, terrasses, bicicletes circulant en direcció contrària, patins i sobretot desheredats de la societat, que dormen encara a les 9,30 del matí en els replans d'Adeslas o al buit que se situa sota el Consolat francès, amb el risc que això comporta. Em puc imaginar fàcilment un altre dia de violència amb un material tan perillós en mans d'aguerrits manifestants que el llancen a la policia i el risc de mort certa que van a córrer les forces de l'ordre amb semblant arsenal. Però, és que en aquesta ciutat només pensen els que tenen l'encefalograma pla?

Per si fos poc, l'alcaldessa Colau deixa morir-se de fred els que dormen en aquest tram, sense que una foto tan patètica de la seva ciutat -és veritablement la seva ciutat?- li importi un rave. Són ja tants mesos de desídia que els qui paguem impostos o generem ocupació estem ja de tornada de tot. No creuo la Ronda, perquè davant els meus conveïns encara estan pitjor. Desenes d'autobusos de dos cossos ens asfixien amb els seus fums, sorolls, mentre altres captaires s'aixopluguen darrere de les parades per passar també la nit acompanyats als balcons de desenes de pancartes en què es pot llegir "Menys busos, més aire". A la plaça Universitat, una senyora li pregunta a una amiga si sap si avui toca concentració de jubilats o si sortirà d'allà, com tots aquests dies, la manifestació d'estudiants d'universitat camí de la plaça de Catalunya, per anar i tornar pel mateix tram de la Ronda durant diverses hores. Per rematar la jornada, a la nit, tots esperem als "pacífics antisistema", que diria el sàtrapa Torra, per barallar-se dur i al capdavant amb els Mossos i la Policia Nacional amenitzant la matinada d'aquesta "milla d'or" de la ciutat de Barcelona que va des de Plaça de Catalunya a Plaça Universitat, a la qual la Senyora Colau ha abandonat a la seva sort, sense que els que viuen o treballen sàpiguen la desraó d'aquest comportament polític tan indecent com immoral. I dic jo, ja que l'Ajuntament no ens assisteix, per què no ens apuntem a la desobediència veïnal en el pagament d'impostos?